Luchon -> Bayona 2015

Després d'un any com aquest que principalment tres membres de la Penya hem participat a les brevets del pla de Santa Maria de 200, 300 i 400 kilòmetres com a preparació per a aquesta gran cita va arribar el primer cap de setmana esperat del mes de juliol.

                     ---------------------------------------------------------------

El divendres marxem cap a Luchon un petit poble a la part Francesa dels Pirineus amb la furgo de Marbres Castell conduïda pel nostre àngel de la guarda al volant Josep Boveda, al arribar a Luchon ens dirigim al hotel i després a recollir els papers, el canet de ruta i dorsals, el proses de recollida es fa en uns petits baixos on uns voluntaris que ronden el 60-70 anys es fan càrrec del control. Sense nervis ni cues kilòmetriques ja els tenim, sortim al carrer i ens trobem a Claudi en lo company que la faran en dos dies acompanyats pel seu pare al volant del cotxe.
Sopem a una pizzeria tranquil·lament i finalment marxem a dormi tot lo possible, demà serà un dia moooooollllllttttt llarg.

                     ---------------------------------------------------------------

El dissabte a les 5'30h sona el despertador toca posar-se els culotes el mallot i poca cosa més la sort de portar el cotxe de suport es no haver de porta quasi res damunt. Sortim al carrer i muntem les bicis, esmorzem tot el que a aquestes hores entra minuts abans de la sortida, ens fem la foto del grup que avui farem els 326km de la Lcuhon Bayona.

Els tres ciclistes anem al punt de sortida sobre les 6 es comencen a posar els primers segells, la sortida no es dona com a una marxa, sinó que has d'anar passant pel punt d'inici on et segellen el carnet de ruta. Com que la cosa avança lentament ens fem un "selfie" que ara esta tant de moda. La furgo va fent camí cap al primer punt on hem quedat.

Poc després comença la aventura de creuar els Pirineus, la sortida tranquil·la pels carrerons de Luchon, només sortir comença el primer Col Peyresoude que ens costarà una hora i quart més o menys pujar, ho fem tranquil·lament ja que es el pre-calentament pensant el que ens queda, de pujada veiem gent en bosses carregant tot el que nosaltres portem a la furgo, saludem a gent coneguda de les brevets i avancem bicis curioses.

Parlant d'això i d'allò trobant-nos a més gent coneguda anem pujant gaudint de l'entorn, a estes hores fa fresqueta però com que anem en pujada ens obrim els xalecos, jo coneixen el port els dic que ja es veu el final on arribem en tranquil·litat saludant al xofer que ens espera en a furgo preparada per a menjar i fer-nos la foto de rigor.

Després d'una baixada perillosa on trobem un accidentat baixem detras d'un cotxe que es pensava que el transit estava tallat per a ell quasi provoca un accident en la ambulància que pujava a buscar al accidentat, toca el Col Aspin aquest si que el considero ja una pujada exigent, pujant en els companys els comento que sempre que l'he pujat ho he fet en lo primer tram emboirat i avui sembla que serà igual i en lo segon tram despejat com avui, gracies a això podem gaudir de les vistes elevades de les valls per on baixat del Peyresoude i dels pics que ens envolten.

Poc a poc anem guanyant desnivell, els kilòmetres passem poc a poc, però nosaltres anem fent la xerrada mentre gaudim de la nostra afició, de tant en tant una pixerada per a refrescar.
Arribem dalt on tornem a trobar el nostre avituallador, agafem una mica de menjar, tornem a agafar els manguitos i xalecos, complim en lo ritual de fer la foto a la senyalització i a continuar.

Baixada molt rapida i tècnica la del Aspin, de tant en tant esquivant la típica baca que esta allí al mig mirant per on passaràs per anar cap allà, en un tres i no res arribem a Sainte-Marie de Campan on comença el terrorífic Tourmalet, per sort al peu del port ens avança el cotxe i li tornem a donar la roba d'abric que en uns moment ens hauria molestat.
Els primers kilòmetres son fàcils de fer, els dos companys Lluc i Fermin no han passat mai per aquí així que els aconsello emprendre-seu en calma. Desde la vall es veuen les galeries que precedeixen a la estació d'esquí de la Mongie, la carretera s'endinsa fins a arribar a una corba on tot canvia, passa d'un desnivell suau a fer rampes molt dures on cadascun a d'agafar el seu ritme. Passant les galeries prèvies a la Mongie es troba la zona més dura de l'ascensió just creuant el conjunt d'hotels de la Mongie, després cada kilòmetres es un calvari, passen poc a poc, sort que el dia es espectacular, a 4km apareix un vent que fa més dura la pujada però com que només en queden 4 els vas contant fins arribar dalt.

Arribem ens tapem i de sobte per sorpresa ens trobem a Joan qui aprofita per a sortí a la foto de rigor.

Poc després arriba Pedro però nosaltres ja equipats per al descens el saludem i marxem a buscar el punt de control que pel que sembla s'ha refugiat unes corbes més avall, no m'estranya ja que aquí dalt fa molt mala hora, fresca i vent.

Parem i segellem, mengem novament, passa el cotxe i nosaltres detras, la baixada del Tourmalet no la recordava tant llarga bufff quin fart de baixar i baixar, de tant en tant un tram en obres ja que l'estan arreglant per a la etapa del Tour 2014.
Passem per Luz-Saint-Sauveur i la baixada continua pel barranc passant per una sèrie de pobles en un encant molt frances, fins arribar a Argelès-Gazost on agafem la carretera que va pujant cap al següent Col el de Soulor, potser no es molt dur però en los kilòmetres que portem a les cames a estes altures qualsevol cosa es fa dura, el port no es molt bonic, es una carretera que puja per una vall ampla rodejada de caps de cultiu.
En arribar dalt un altre punt de control, on mengem i bevem, ens assentem a un seient que no es el de la bici gaudint de les vistes d'aquí al front en tranquil·litat i repòs

La gent va passant i parant segons les seves necessitats nosaltres continuem a la nostra pujant i baixant procurant anar en grup i gaudir d'aquest dia. Arranquem i uns metres més amunt foto.

Una mini-baixada que passes sense adonar-te i a pujar de nou, la pujada de l'Aubisque per aquest costat es curta i no molt exigent però bufa un vent que fa que sigui un suplici arribar dalt, una vegada dalt tens una gran recompensa, les vistes de les neus perpetues son impressionants i les bicis d'aquí dalt et fan sentir molt més petit que les muntanyes que ens envolten.

Per sort ja hem arribat al final de la zona muntanyosa d'aquesta prova encara que després hi hagi alguna que altra pujada amagada. La baixada la fem acompanyats per un fort vent, les velocitats millor no mirar-les fins arribar a la carretera del Portalet per on continuem baixant cap a Laruns on finalment acaba la baixada, ara el millor es buscar una grupeta que t'ajude a fer els kilòmetres de pla d'aproximació a Oloron on tenim previst parar a fer la menjada forta del dia.
Arribem a Oloron - Sainte Marie i ens asseiem per a dinar mirant el cel que es va ennuvolant.

El pa que portem en pernil i formatge ens senten a gloria, la cerveseta les pastes dolces, ..... buff quina gana que portem. Mengem tranquil·lament fins que comencen a caure gotes, per sort els tres hem recordat d'agafar el "xubasquero" que ens posem ràpidament i au a la carretera, només un kilòmetre més davant ens cau un bon xàfec, però no parem sinó ens gelem i ja no arranquem, només dura uns minuts però la carretera ha quedat ben embassada, continuem en precaució i als pocs kilòmetres tot esta eixut, així que tornem a pedalar fort avançant el màxim de ràpid, ens anem ajuntant en gent alguns fan relleus altres es posen a roda i gaudeixen del rebufo.

El temps no arriba a empitjorar molt però la pluja ens acompanyarà fins al final, arribem al Col d'Osquich on per sort pugem i arribem sense pluja, això fa que dalt puguem parar a posar-mos roba i menjar sense estar molt xops.

Posem llums i a seguir que la llum solar indica que queden poques hores per davant, segons la altimetria de la ruta tot hauria de ser pla o baixada però per la meva experiència sé que això no es així i el que ens queda es un autèntic trenca-cames que pot deixar a la cuneta al més fort.
Passem Hasparren ja al Pais Basc Frances i el cotxe es situa al nostre rebufo, ara rodem els tres acompanyats per un noi basc que diu no tenir forces però xiquet quina forma de xarrar!!!
Poc a poc els kilòmetres passen, el dolor de cames passa a ganes de arribar, el sol ja no fa llum, passem per lloc que en altres condicions serien per a gaudir de l'entorn però ja no estem per a histories, pedalem ràpid tot i el vent frontal que entra, de sobte hem dono compte que ja estem al riu de Bayonna, s'hem posa la pell de gallina, això ja esta, els comento als companys que ja ho tenim, que només queda un laberint de carrers de Bayonna per arribar al pavelló, per sort el GPS avui ha aguantat i porto el track per arribar encara que les indicacions en aquest tram final estan millor que el l'edició anterior.
Per fi arribem al final, entrem al pavelló ja de nit, al interior un aplaudiment a tots els participants, últim segell i foto del moment.

Aquí ens ofereixen beguda, menjar seient i un moment de relax mentre continuen arribant participants.
A arribat el moment de anar cap al Hotel, els sentiment son de alegria i amistat però estem molt cansats, anem a l'hotel son les 23h i ja no ens donen sopar, grrrr. Dutxa i al llit, demà esmorzarem fort, jejeje.

                     ---------------------------------------------------------------

El Diumenge matinem la gana ens trau del llit, baixem a esmorzar, un esmorzar continental en self-service, uns ous fregits, torrades, beicon, pastes, fruita, pa, ...... no se, tot el que hi havia era poc. Pugem a buscar la bossa i cap a casa que estem molt lluny i encara em d'anar més lluny per a tornar cap al nostre petit país.

Ja de baixada records, felicitacions, alegria, whatsapp's ...... a mitat tarde arribem a casa, hem parat a dinar pel camí i ara ja toca despedir-nos, tant llarg com va ser el dissabte i tant curt que s'ha fet el cap de setmana. Ara ja a gaudir de l'enveja que causem als demés membres de la penya jejeje.

Àlbum Fotogràfic
Ruta GPS

BPB un somni un repte

Després de haver fet les 3 brevets 200, 300, 400 només hem quedava participar a la BPB 600, per als que desconeixeu aquesta proba podeu visitar la web oficial. Com fico al títul sempre havia estat un somni participar en aquesta prova tant mítica i un repte només possible seguint un entrenament molt específic que gracies als companys de la penya ha estat molt més fàcil de seguir.

El cap de setmana començava divendres sortint de casa després de dinar cap a Barna, només arribar aparco el cotxe on m'esperarà tot el cap de setmana i m'apropo al velòdrom d'Horta on fan el control de llums, casc, armilla reflectora i bici. Ja de passada et fan una foto per a muntar una orla de record de tots els participants.

Després de tornar a ficar la bici al cotxe on passarà la nit tranquil·lament jo hem dirigeixo al Hotel que vaig reservar a última hora, deixo el poc que he portat a la habitació i marxo a buscar un baret on sopar en normalitat, per sorpresa trobo un bar a tocar de menjar completament casolà a un bon preu.

Sobre les 22'30h ja estic preparat per a entrar al llit he intentar dormi el màxim d'hores possibles, poc després aconsegueixo concilia el son.

Bon dia pel matí, a les 5 toca diana el dissabte ja que la sortida es a les 6h puntualment, m'apropo al velòdrom novament caminant tranquil·lament gaudint de la frescoreta que fa ha estes hores, sembla mentida que a una gran ciutat com aquesta es pugui respirar tanta pau. Una vegada al cotxe descarrego la bici que esta tota preparada, reviso presions de rodes i esmorzo tot el que es pot a estes hores. Després cap al punt de sortida que la organització obre el bar per a poder fer un cafè en llet en condicions.

A les 6h puntuals comença el procediment de segellar poc a poc anem passant  i sortint esglaonadament pels carrers del Barri d'Horta, per sort hi ha poc transit i respectant els pocs semàfors que ens trobem sortim cap a les afores pel Coll Ventosa de on es pot vore la capital del nostre petit País.

Baixada rapida i en seguida ens agrupem una quinzena de ciclistes al mateix ritme, sort de això per que circular per ciutat seguint el track hauria sigut una odisea, passem rotondes, pons, semàfors i per detras hem saluden, ups un company conegut de les brevets del Pla, gracies a ell hem va situant on estem per on passem, quan ens queda per al pròxim segell, .....
Arribem al primer control, Lloret de Mar al km90 a un bon ritme anant a roda principalment sense gasta quasi forces. Aquí no tinc massa gana ja que he esmorzat be però agafo figues seques i alguna galleta, una mica de beguda isotònica i després de segellar i posar l'hora de pas continuo la ruta, molt encara estan menjant però jo decideixo seguir tranquil·lament i si poden ja m'agafaran.
Ara toca seguir el track cap a St.Feliu per una carretereta sinuosa trenca-cames però molt entretinguda de fer ja que te unes vistes de les cales molt boniques, bufa un airet que desitjo no vaigue a més fins arribar a St.Feliu on la ruta canvia de direcció dirigint-nos cap al interior i canviant d'orografia pujant el coll de Ganga molt similar a les Moles un poc més llarg. Al saltar a l'altra banda allà a la llunyania es veu un castell i la carretera enfila cap allà.

Al arribar als peus del castell de Torroella de Mongri en lo grup que vaig tots respirem tranquils al veure que no ens tocarà pujar a visitar-lo i ens trobem el segon control on segellem entre una proba infantil de MTB que organitza el club que aquí ens te preparat un plat d'arròs bullit, fruita i pastes.
Surto a la carretera novament per a afrontar el tram de l'Emporda que hem porta per pobles mítics de la Catalunya nord com son Verges, Tor, Castelló d'Empuries a portes de Roses i rodejant el Cap de Creus arribo a Llança el tercer control en 221km. Un plat de macarrons una bona dosis de beguda isotònica i per a sorpresa de molts una capa protectora de crema solar. Després a pedalar de nou, la carretera torna cap a la costa i s'enfila cap a la frontera pujant i baixant.

Per sort el vent que ningú desitja avui no pensa molestar-nos, ajudant a fer el camí més ràpid i més agradable, només cal anar pedalant i gaudint del paisatge. Per la antiga carretera que creua la frontera per Porbou arribo a la Catalunya Francesa, on hem sorprenen les banderes cuatribarrades que aquí hi trobo, poder si que alguna cosa pot passar. La carretera primer voreja la costa passant per petits pobles de pescadors que tenen un gran encant.

Després enfilem cap a l'interior ja que els 70km que faré per terres Franceses no donen per a més, circulem per carreteres secundaries sense tràfic però l'estat de l'asfalt les fa pesades ja que esta molt picat, després un tram llarg vorejant una autovia fins a arribar a la nostra AP2 que passem per baix, a partir d'aquí una carretera ampla que es va endinsant als Pirineus novament, començo a vore cartells de Amélie les Bains Palalda.

Arribo a Amélie on esta el control Frances on el primer que penso es "a veure ara com ens entenem?" al primer intent en castella i de sopte una paraula en catala, al sentir-me tot canvia les dones que aquí hi ha parlen el seu catala i m'ofereixen menjar, beure, les dutxe, els llits, ..... jejejeje
Menjo i comprovo el funcionament del GPS que fa una estona ha deixat de seguir la ruta, descobreixo que esta penjat i hem toca fer un HARD RESET per a poder seguir veient la velocitat, pulsacions i ruta, això si he perdut totes les dades i referències, grrrr. Torno a sortir a la carretera, la gent del control em desitja sort ja que per allà on tenim que torna a Catalunya es veuen uns núvols molt negres.
La carretera fa pujada i segons l'altimetria aquí hi ha un port prou llarg i dur, l'emprenc en ganes he fet els 300km primers a 29km/h de mitja i ara m'he d'acostumar al pujar i baixar dels següents 300km. Per sort la pujada es molt constant entre arbres, vorejant un riu que porta aigua i de tant en tant un salt d'aigua.

Creuo la frontera sense adonar-me pel Coll de Coustoges, a partir d'aquí una llarga baixada direcció a Figueres passant pel embassament de Darmius. Pocs kilòmetres després un altre control el primer Nocturn o sigüe el primer on la gent ha dipositat la bossa per a passar la nit o per agafar les llums i continuar sense parar, jo arribo sobre les 20'30h per sort baix deixar la bossa al següent punt nocturn així que sopo un bon plat de pasta en verdures unes taronges i a continuar al cap de mitja hora, però avanç de continuar hem poso l'armilla reflectora ja que el sol no tardarà molt ha amagar-se detras les serres.
Passo per uns quants pobles mot petits però segueixo buscant les indicacions de Figueres i principalment les fletxes que marquen la ruta de la BPB. Prop ja de Figueres a uns escassos 2-3km la ruta torna a canviar de direcció a Avinyonet de Puiventos on faig l'última foto del dia ja que la nit esta a punt de caure.

La carretera que ara toca agafar va direcció a Olot, es tracta d'una carretera molt transitada però a estes hores per sort es prou tranquil·la, per sort te un ampli harcent de més de un metre i mig i de tant en tant indica la distancia que queda fins Olot, la majoria del temps puja suaument però en los kilòmetros que porto ja tot molesta damunt circulo a les fosques i fa molt de rato que vaig tot sol sense poder parla mínimament en ningú.
A l'entrada de Besalu el que fins ara era una carretera es converteix en autovia i toca circular per la via de servei això es resumeix en que tinc que creuar moltes rotondes i encreuaments tenint que anar molt atent a les fletxes de l'organització, més d'una vegada volto alguna rotonda per a assegurar-me que vaig be.
Començo a estar molt cansat psicològicament ja que de nit el camí es fa més llarg, passo per urbanitzacions i polígons però cap rastre de Olot, grrrrr. Com que desconec la ruta ja tot son puces, bufff quina son i cansament d'ulls, per sort les llums que porto il·luminen més que suficient. Sortint d'un poble i entrant a un altre o com a mínim així hem va semblar veig una senyal que hem dona ganes de plorar OLOT, buffff això ja esta "menys mal" penso tot i que hem queden 11km fins a St.Esteve d'en Bas ja només penso en arribar menjar alguna cosa i prendre una bona dutxa per a tirar-me al llit, kilòmetre 435 ja hi soc!!!!

Son les 24h quan hem disposo a dormir tot sol a aquesta sala, després de haver menjat abundant i d'haver-me dutxat en aigua ven freda, ara a veure quantes hores podré descansar.

Diumenge allà a les 4,30h hem desperta una gentada que entra a dormir o descansar no ho se, pocs porten sac de dormi i agafen mantes tèrmiques que l'organització a deixat per als menys previsors aixó provoca soroll, alguns es posen a parlar, alguns no tenen molt de mirament pels que aquí estem, per sort jo ja fa unes quatre hores que dormo però encara es prompte per a sortí a la carretera.
Sobre les 5,30h cansat de sentir les mantes tèrmiques decideixo que ja en tinc prou, com que ho tinc tot preparat en uns minuts surto en la bossa i la bici al carrer, el sol despunta i el dia no es massa fred ja. Torno al punt de segellat i com no menjo, ara l'esmorzar servit en certa somnolència pels voluntaris d'aquest petit poble. Surto a la carretera per emprendre la pujada més llarga i dura de tota la BPB, l'afronto en ganes i en forces renovades,  pujant a ritme tranquil agafo a un parell de ciclistes que com jo han empres ja el camí.

Arribo dalt del Coll de Condreu de 1010m i emprenc la baixada cap a l'Esquirol on avui es celebra la prova coneguda per molts de nosaltres com el Cabreres, al passar per l'entrada del poble hem trobo la típica cua de cotxes que aquí esperen el seu torn per a entrar i fer aquesta marxa de MTB tant multitudinària. La carretera continua baixant direcció a Vic pero de sobte canvia de sentit en busca d'un camí asfaltat que hem porta vorejant les rodalies de Vic cap al següent control Folgueroles, soc el segon d'arribar de dia, la resta han passat durant la nit i pel que hem comenten no feien bona cara ja que les temperatures durant la nit han caigut en picat. Aquí a Folgueroles menjo novament una mica de pasta, fruits secs, agafo figues seques i entre preguntes de si ja marxo per part dels voluntariosos que estan aquí marxo.

Passat Taradell al encreuament en la C-17 que es la carretera que baixa a Barna m'aturo a pixar i ja de passada faig una foto a les millors companyes de ruta, les fletxes indicadores i la bici.
Passat aquest encreuament entro de nou a una carretera que pel perfil serà la ultima pujada seria del cap de setmana, la Pullosa 917m, la carretera va vorejant una muntanya i poc a poc va pujant i pujant sembla que això no s'acaba mai, una corba un altra una rampeta, un repetxo i al final unes granges que semblen ser el final, per fi veig el senyal indicador del Coll, bufff respiro fort i emprenc la baixada deixant-me portar, la carretera va baixant tranquil·lament i de tant en tant una pujadeta de 100m on tinc que pedalar, baix tot sol ningú a la vista per davant ni per detràs.

El kilòmetres passen lentament noto les ganes de arribar dins el meu cap, però intento traurem del cap que encara em queden més de 100km. La ruta continua per llocs molt bonics i verds, el dia es radiant algun núvol amenaçador però a la vegada fa que no hem cremí el sol. Pedalant i pedalant el següent control al mig del poble de Calders, una mica fent gimcana arribo segello i menjo tranquil·lament, mmmmm, meu menjaria tot!!!
Surto a la carretera per uns carrerons i ara sembla que si tot cap avall direcció a la capital, la carretera baixa per uns barrancs molt similars a la zona de la Font Calda, es sent l'aigua pels fons fins arribar baix on la carretera creua el riu i sant tornemi amunt, grrrrr, per aquí ja començo a trobar domingueros en bici, al avançar-ne algun s'hem queda mirant però el pitjo es al avança una bona grupeta que es piquen i comencen a fer carreres, jijijii, jo a roda i que hem porten, finalment ells es desvíent de la meua ruta.
Arribo a Castellar de Vallés d'es d'on puc vore la serra del Tibidabo, penso que això ja esta fet, però una vegada més la ruta hem sorprèn, la ruta s'endinsa en un entramat de polígons, rotondes i desviaments on tinc que anar en molt de compte ja que hi ha transit i damunt tinc que anar vigilant les senyals de la ruta. D'aquí cap allà a arribo a Cerdanyola del Vallés on m'enduc l'última sorpresa, la pujada al Forat del Vent un port amagat al mateix nucli de la ciutat metropolitana, grrr pujo raviant el sol crema de valent i qui s'havia d'esperar trobar-se aquesta pujada als 590km, sol com un mussol arribo dalt i sense dilacions la baixada final arribant a la Ronda de Dalt i finalment al Velodrom d'Horta punt de sortida del dissabte.
Entrada triomfal al velòdrom i volta per al record, després a marcar l'últim segell i recollir el trofeu de record. Una dutxa, dinar final al mateix bar del velòdrom, recullo la bossa de la roba i a mitja tarde cap a casa.

Aquí acaba un cap de setmana de cansament físic, de cansament mental però de satisfacció moral i alegria per haver aconseguit realitza un somni la BPB 2014.

Àlbum Fotogràfic

Brevet 400km - La tercera

Divendres tarde i marxem cap a Valls a dormir al hotel de l'anteior, arribem sopem i cap a l'habitació on passem la nit descansant en cert nerviosisme. Pel matí sobre les 5h sortim cap al Pla de Sta.Maria en temps suficient per a treure les bicis, agafar el carnet de ruta i esmorzar tot el que siguem capaços a estes hores.

Ara si ja hi som a la Brevet 400 una prova que com la anterior comença ven aviat en concret a les 6h del matí, avanç que surti el sol, per sort ja sabem el que es i sortim preparats, ven tapats, alguns més que d'altres això sí, després ja ficarem la roba al porta mantes de l'altre jejeje.

La ruta empren carreteres que coneixem perfectament entre les anteriors brevets i que el primer tram es la N-340 vella Lluc i jo l'hem passat moltíssimes vegades en el passat, Fermin segur que no tant o no gens. Baixant per la N-340 circulant en molt de compte pel transit de camions i cotxes anem a una velocitat massa alta pensem els tres però serà cosa nostra, ja vorem després. Arribem al Perelló on tenim que segellar el primer control, jo m'havia mirat on fer-ho i agafant l'entrada cap a Rasquera hi he trobat una panaderia bar on possiblement podem segellar així que parem preguntem i cap a dins ja que si que tenen segell i aquí hi ha ven poca gent.

Sortim del Perello Lluc i Mingo pel davant, Fermin no se que fa, anem pujant i este que no mos agafa, passen els kilometres i res tenim que parar Fermin no ve. Parem i als 2 minuts arriba rabiant que no l'hem esperat, però no entenent res continuem cap a Rasquera, entra una mica de aire de cara així que es fiquen a roda, arribem a Rasquera i en lo camí estudiat a traves del google earth entrem per un entrador per a evitar fer una volta tonta. Aquí també tenim que parar a segellar, només entrem i sortim. Ara toca baixar a Benifallet per l'Eix de l'Ebre.

A Benifallet agafem la carretera del Coll de Som per on passem tranquil·lament, aquí ens passen un parell que porten molta pressa, nosaltres a gaudir del dia.

Passem per Tivenys i a Bitem següent punt de contol aquí ja fem parada per a fer un café o un tallat i entrar a veure al senyor Roca. Sortim al carrer just cuan el gran grup arriba a segellar, sortim tranquil·lament cap a Tortosa, l'aire torna a bufar de cara així que a roda tots. Vorejant el Riu Ebre arribem a Tortosa per on agafem les variants necessàries per a evitar els semàfors i així guanyar temps, sortim al Eix de l'Ebre per on tornarem a pujar, pujant per aquí decidim passar per dins de Aldover i Xerta, així no sentim els cotxes passar a tota velocitat. Passat l'Assut arribem al entrador que ens portarà cap a la Terra Alta.

Per l'antiga carretera que pujava cap a Gandesa passem per la Font del Fangar per arribar al encreuament de Prat de Compte i Horta cap a on ens dirigirem ara, per sort aquí no hi bufa gens d'aire i això per aquí es molt estrany, pedalant a un ritme bo arribem i passem de llar de Prat de Compte.

Continuem a ritme alegre cap a Horta on tenim que tornar a segellar el pas, la carretera puja i baixa un parell de vegades, el sol comença a pegar-li fort però a l'anterior control nosaltres ens hem posat protecció solar, anem preparats per a tot, jijiji.

Arribem a Horta de St. Joan i a la plaça major on hi ha uns quants bars on fer un refres i posar el segell i l'hora de pas, just aquí i casualment ens trobem a Andre Valldeperez en la companya que han vingut a pedalar per la Via Verda, es sorprèn al veurens però es queda en la boca oberta al escolta d'on venim i cap a on anem per a fer la ruta, xarrem una estona i finalment decidim marxar després de que Andreu ens faci la foto de rigor.

Entrem en territori del senyoret Lluc ja que per aquí ell treballa i coneix l'estat i el traçat de les carreteres, passem per Bot en busca de la carretera que puja al Coll del Moro per on vam baixar l'any passat el dia de la Volta al Port, la carretera fa pujada i en lo sol que apreta de valent ara toca suar la cansalada. Arribem dalt a la N-420 per on apenes fem 200m per agafar l'entrada cap a Batea, aquesta carretera es molt favorable en arribar a Batea son les dos del mig dia tocades i decidim parar a dinar, estant dinant veiem passar a la gent, ells deuen fer parada més endavant.

Després de dinar en una mitja hora tornem a la carretera, que planeja perls altiplans d'aquesta zona, algun "repetxo" però res destacable, passem per la Pobla Massaluca.

Després aquest poblet l'altimetria ens avisa que hi ha una forta baixada i una pujada igual a la baixada així que a controlar-se al màxim, la baixada es per una carretera de corbes fàcils on un es pot deixar anar, en arribar baix ens trobem l'estació i camping de Fayo un poble que va ser traslladat del seu lloc original ja que va quedar per baix del nivell de les aigëes del panta de Riba-roija, aquí comença la pujada forta i sembla que llarga, tranquilament pugem troabnt-nos a algun company de la brevet que ens pregunta si ja hem dinat, ell encara no.

Després de pujar i pujar arribem novament al pla relatiu i rodem en facilitat tot i portar més de 230km, tornem a veure una baixada forta a l'altimetria i cap avall que anem, arribem a Mequinensa on els companys Lluc i Fermin descobreixen el seu castell, ens toca parar al primer bar que trobem ja que aquí tenim que tornar a treure el carnet de ruta i segellar. Només creuar el pont sobre l'embassament de Mequinensa parem a fer un riu i els hi faig una foto.

Vorejant l'embassament anem direcció a la Granja d'Escarb i Seròs, durant uns 20 kilòmetres es pla però després dens esperen 15km de pujada per arribar a Maials, ens ho emprenem en filosofia, el sol es molt fort i cal tenir compte de hidratar-nos be, a falta de 5km de Maials quan ja veiem el seu campanar veiem a dos breveteros parats a la cuneta mirant de refrescar-se amagats a la ombra d'uns pins. Per fi arribem a Maials el poble que te un cotxe a la teulada d'una casa, a veure si el trobeu.

Baixant novament per l'Eix de l'Ebre als pocs metres entrem a la gasolinera que aquí coneixem esperant trobar-la oberta però no ho esta, grrrrr, per sort el bar si que ho esta i entrem a resposta aigua i beurens unes coles. Emprenem la baixada de la C-12 en busca de Flix, el vent entra fort de front i aquí ens anem rellevant, baixem a una velocitat important però el vent va desgastant les forces que aquí hauriem d'estar guardant. Arribem a Flix cansats d'anar cara a vent així que parem a la gasolinera a menjar unes xocolatines, beurens unes coles i respostar aigua fresca.
Continuem baixant per la C-12 passant per Asco, creuem l'Ebre arribem a Vinebre on canviem novament de carretera entrant cap a l'interior direcció al Priorat però avanç d'endinsar-nos parem a posar l'últim segell en ruta de avui al Poble Espanyol on a l'entrada ens hi reben meravellosament.

A partir de aquí ja només queden 100km, jejejej només! Després de fer un mos i coles tornem a la carretera seguin l'estela d'un company de ruta que ens porta un parell de kilòmetres de avantatge, a les pujades li recuperem però ell a les baixades pedala i ens torna a treure temps, nosaltres a la nostra, anem endinsant-nos en les serres que ja hem passat en varies rutes d'aquestes que fem en la penya i també ne les anteriors Brevets.
Passem l'encreuament de la carretera que baixa de la Figuera del Montsant i baixem en busca de Cabacés primer i després les Vilelles, aquí ens trobem la pujada per arribar a Escaladei, allí on vam dinar el dia de la Prades Extrem o vam segellar el dia de la Brevet de 300km, ara passem de llarg mirant de reull la pujada cap a la Morera. La carretera baixa com el sol que s'amaga detras les singleres del Parc Natural del Mont Sant.
Passem la Poboleda en busca del Col de l'Alforja, jo no el recordava d'aquesta manera, es llarg però per sort en un desnivell constant fins arribar dalt on ens parem a posar-nos roba i encendre les llums ja que el sol ja esta post, la baixada en trenet seguin l'estela del de davant. Passat l'Alforja ens espera el Coll de la Batalla però avui el passem sense problemes, per aquesta vessant es quasi pla.
Passem Vilaplana i la Selva del Camp i ja tenim al nostre davant el campanar de Valls que ha estes hores es veu clarament per l'enllumenat que te, en una urbanització trobem un baret obert on entrem a comprar aigua, falta poc però cal cuidar-se no siguí que tinguem problemes a estes altures, després de la parada ja completament de nit seguim la ruta seguint les indicacions del GPS, passem per polígons industrials fins que arribem a Alcover on agafem la carretera per on nosaltres anem en cotxe cap a Valls.
Arribem a Valls i la ruta ens porta per l'interior de la població, ruta turística, passem pel davant del WoK on eperem poder dinar, només ens queden 10km per davant i es moment de respirar, la ruta esta a punt de acabar, estic segur que per l'interior dels meus companys corre la mateixa sensació que jo tinc, hem estat capaços de superar els quasi 400km d'aquesta brevet fent-los en alegria i sense sofrir més del compte, arribem al Pla de Sta.Maria on ens posen l'últim segell 17 hores després de la sortida aquest matí.
Ara a la dutxa, carregar i cap al WoK on sopem avanç de tornar a casa.
BONA NIT COMPANYS!!!!

Àlbum fotogràfic
Ruta GPS

Brevet 300 - La segona

Continuem l'experiència de les Brevets al mateix lloc que l'anterior, al Pla de Santa Maria, com es normal en aquestes proves els kilòmetres augmenten de 100 en 100 i ara toca 300km, la sortida s'avança una hora així que sortim a les 7h del matí quan encara es de nit, avui menys gent que en la anterior uns 30-40 ciclistes on la mitja de edat deu rondar els 45 anys sinó més. Avui ens reunim cinc membres de la penya cosa que farà la ruta més agradable i distreta o com a mínim això es preveia.

En el moment de la sortida com la anterior nosaltres a deixar-mos portar per esta gent que segur te més experiència que nosaltres i sobretot es coneix el recorregut sense necessitat de GPS ni llibre de ruta i com l'altra vegada sortim en sensació de molt de fred així que lo millor sortí tapadets si portes roba clar.

En un tres i no res rodejant Valls i algunes poblacions més arribem a la Selva del Camp on comença la veritable ruta ja que aquí el recorregut comença a pujar i no ho deixarà de fer durant moltes hores.

Les caretes ho diuen tot molta il·lució en aquesta ruta de més de 300km que ens espera pel davant, de moment només pensem en pedalar fins al primer punt de control, justament a Escaladei on vam estar fa uns escassos dies. Però primer pugem i pugem fins a coronar el Coll de Batalla després una lleugera baixada ens porta a l'Alforja on comença la següent pujada el Coll d'Alforja una pujada curta però exigent. Baixem cap a la Poboleda i aquí emprenem el tram final per arribar a la Cartotxa on entrem fins a la plaça en busca del desitjat primer segell.

Després d'uns cafès i perdre una mica massa de temps canviant aigües de cos i bici continuem, la ruta torna a baixar en busca de les Vilelles. Després Cabacés i finalment la Bisbal de Falset on comencem a pujar, no cap gran desnivell però pel davant ens esperen 20km de pujada constant.

Soprenentment ens ajuntem una bona grupeta on farem de la ruta una passejada entre ciclistes, ens dirigim cap al nord en busca de terres Lleidatanes per on anirem durant uns quants kilòmetres avui. Passem prop de Ulldemolins indican-mos que hem rodejat la Serralada del Montsant i la ruta continua cap al Nord en direcció als Pirineus que avui es veuen ben blanquets. El dia s'esta ennuvolant però no de pluja sembla.

Continuem en grup fins arribar al següent punt de control a Vinaixa, ara entrem a una panaderia on tots comprem alguna cosa per a menjar i també begudes. El grup es trenca una mica però poc així que continuem seguint la pista del GPS, per desgracia Lluc punxa la roda i toca reparar, passen el grup de l'organitzador i ens quedem últims. La ruta ara es un trenca cames però res l'importància fins arribar a Malda que comença segons el plànol de altimetria una pujada de 30km, per a algun els 150km pesen massa i al pas per Gimerà decidim aturar-nos a dinar entre la una i les dos mes o menys.

Després de reposar, menjar i "whatsapppejar" en tota la gent mundial decidim torna a la carretera pel davant només 130km jejejejeje.

La carretera continuarà pujant durant uns 20km més però es una pujada suau en vent a favor, passem per llocs molt bonics i pobles petits de cases en la façana a de pedra o com aquest cas un moli o fabrica de paper no se.

Estem buscant el punt on la carretera acaba de pujar desde ja fa estona, de tant en tant ens trobem algun cotxe que sembla de competició.  Passem e¡pel Balneari de Vilafogona, per Sta.Coloma de Queral i la Lacuna on teòricament després de pujar un portet tipus les Bruixes ens espera un llarg descens de 60km, però la mala sort fa que avui aquí 'hi faci un Rally de muntanya i els Mossos d'Escuadra ens prohibeixen el pas, després d'escoltar la ruta a seguir decidim continua pedalant quin remei ens toca.

Com que ningú coneixem el territori seguim per on ens han indicat els Mossos, anem més en direcció Barcelona, pedalant descobrim al nostre davant la Serralada de Montserrat, ufff ara si que hi ha nervis, només falta que les indicacions ens porten de nou per un altre lloc a la carretera del rally i ens toca torna a arrecular després d'haver fet un parell de fortíssimes pujades, hi ha algun que trau sapos per la boca i ens envia a caga més d'una vegada, però be d'alguna manera haurem de torna a casa ¿no?

Finalment agafem el movil ens situem i busquem els pobles per on hem de seguir, primer cap a Vilafranca del Penedè, per sort ara si encertem el recorregut i avancem a bon ritme tot i el vent que fa de cara, tot i que la ruta a seguir per a aconseguir els següents segells passa per Creixell decidim emprendre una ruta de tornada d'emergència passant de totes les indicacions dels nostres GPS, Claudio per sort ja coneix les carreteres per on ens movem i ara si els kilòmetres cauen al nostre favor i cada vegada estem més aprop del lloc de sortida.

Després de molts kilòmetres passar per molts llocs i fer més dels 300km inicials arribem al Pla de Sta.Maria on carreguem les bicis, ens dutxem i ens fem la foto d'arribada encara de dia.

Sortim de Sta.Maria i a l'entrada de Vall entrem a un WoK per a sopar ja que es hora, sopem plenament en tota la gana que portem després de la ruta d'avui i finalment emprenem el camí cap a casa.

Àlbum Fotogràfic

Marató dels 4 Rius - v2

Un any més per setmana santa dedico un dia a marxa de excursió en solitari i gaudir d'una gran ruta de MTB buscant gaudir del millor entorn possible, aquest any repeteixo una ruta feta ara fa 4 anys com a entrenament final de cara al Soplao.
La ruta comença de bon matí sortint de casa en busca del riu per on faré l'aproximament als Pots de Tortosa Beseit, sobre les 7h surto de casa i al passar per l'ermita de l'Orito primera foto.

Una vegada damunt de la bici i al riu, pedalant a un bon ritme pujo cap a St.Rafel, les Cases del Riu i finalment passant per la gravera entro a la carretera de puja al embassament de Ulldecona on torno ha parar per a veure com anem de reserves d'aigua per a aquest estiu que es preveu sec.

La pujada per la pista de les Vallcaneres com sempre molt llarga i pesada, però es fa en il·lusió sabent que es la única pujada llarga i dura del dia. Poca gent hem trobo entre que es molt prompte i que ja de normal per aquí hi ha poca gent però un parell de cabres que pasturen per la vora de la pista es veuren sorpreses al meu pas a uns escassos metres.

Passo pel Mas de les Vallcaneres i continuo pujant ja olorant el punt final de la pujada allí on hi trobo la cadena que barra el pas als transit motoritzat. A partí d'aquest punt un puja baixa bastant exigent passant prop del refugi de la Font Ferrera i més avall passant prop de la Casa del Rei entro a la pista de Caro Fredes emprenent un altra vegada una forta pujada fins al encreuament de Beseit on comença la baixada.

El dia esta espectacular, sense cap núvol, avui es poden veure els Ports en tot el seu esplendor. En menys de 4 hores em planto a Beseit passant per l'entrada de les gúbies on avui hi haurà over-booking, l'altra vegada que vaig fer esta volta vaig para a agafar aigua per que no sabia on en tornaria a trobar avui passo de llarg. Després de rodar una bona estona pel riu d'Ulldemò hem toca fer una pujada per pista perduda direcció al camí vell ara sender de Cretes.

La sendera dura poc hi passa a ser pista novament entre cultius de ametlles, creuant la carretera de Vallderoures s'arriba a la pista de Cretes on hem para un cotxe de turistes que busquen el Toll del Vidre, després de fer de guia turístic continuo un parell de kilòmetres més per arribar a la Via Verda on sobre el pont menjo una mica observant passar als meus nous companys de ruta, els turistes.

Avanç he dit que no he parat a la font de Beseit la rao es que baixant per la Via Verda a cada estació hi ha un sortidor on pots agafar aigua i descansa a les tauletes, però en un dia com avui trobar un lloc tranquil per a fer un mos sense haver de aguantar un gos o algun xiquet cridant es fa difícil. Al arribar a Bot paro per falta de líquid al camel-back..

Resseguint la Via Verda i passant pels llocs espectaculars que aquesta amaga arribo a l'Ebre on torna a canvia el paisatge, ara vaig entre tarongers. Al arribar a Xerta torno a possar aigua esta vegada a la botella de la bici que me l'he begut dinant a la Font Calda. Continuo baixant cap a Tortosa, l'altra vegada vaig anar en busca del Canal del Xerta-Senia per a tornar a casa, ara no prefereixo continua baixant. Passo Roquetes on surto de la Via Verda i continuo pel canal en busca del Barranc de la Galera a l'altura de Mianes per on retornaré cap a casa.
Ja enfilant el últims kilòmetres passo per un tarongeral que encara no esta collit i paro a menjar-me mitja dotzena de taronges sucosetes. Passo Masdenverge, Freginals i finalment les Ventalles, d'aquí ja puc veure la punta del Castell que m'indica que ja estic a casa.

Ruta GPS Strava

Brevet 200 - La primera

Avui toca estrenar-me en una disciplina de ciclisme molt diferent a la experimentada fins ara, les brevets son un entre mig entre una marxa cicloturista i una KDD ja que hi ha una mínima organització suficient per a organitza la volta i la gent que hi va surt en la intenció de fer la ruta de forma tranqil·la sense la pressio d'estar més endavant o més endarrera en el grup principal.

La sortida a les 7am desde el Pla de Sta.Maria es fa de forma civilitzada, la gran majoria portem llums i alguna mena de porta bultos on hi portem menjar i els estris necessaris per a solventar la majoria de problemes possibles, sortim en grup ocupant un carril direcció a Valls el ritme es elevat però anant a roda es millor així, al pas per Valls recordo fer una foto del grup que el formem unes 80 unitats.

Poc a poc va sortint el sol pero de bon matí arribem a 1ºC de mínima, buffff quin fred, però el ritme no decau i anant a roda arribem a Reus per la part nord, rodejant Reus en busca de Mont-roig del cap al km 50 en 1'30h. Baixem cap a la costa en busca de la vella N-340 per on retornem cap a Reus ara per la part sud, al creuar Reus hem sorprèn que el transit de cotxes ens respecta en les rotondes. Degut als semàfors aquí el grup es va dividint pel davant, però nosaltres tranquils.

A partir d'aquí ja hem perdo entre els pobles del interior del Tarragonés, entrem cap al interior en busca de poblets i carreteres secundaries, ens hem quedat tot sols ja que el grup on anàvem ha parat a esmorzar i nosaltres pensem que es massa prompte per a això, els tres de Vinaros i Fermin i jo decidim tirar avant i parar sobre el km 100 ja que es on tenim que segellar el pròxim pas i ja estarem una mica més cansats i en gana.

Voltant i girant arribem al Creixell on parem per a fer un mos i estirar les cames. Aquí aprofitem per  fer-mos una foto per a demostrar que fins aquí ha estat un passeig, a partí d'aquí segons el track ens queda la part  més dura del dia, pujar i pujar no molt però no deixar de pujar. Ens mengem un bocata a mitges ja que hem anat menjant durant el mati i no portem massa gana, el bar esta de cara al lloc on passen els altres ciclistes que han sortit en nosaltres esta matí poc a poc veiem com van passant grups petits.

Una vegada recuperats? sortim un altra vegada a la carretera, ara circulem per la vella N-340 fins arribar a Roda de Berà on canvia la direcció de la ruta cap al interior. com ja he dit toca pujar i la carretera ho va fent sense pressa però poc a poc guanyem alçada i ens endinsem en un entramat de carreteres sense circulació fins arribar a Aiguaviva on segons el track hem de tira per un camí sort que segons la fulla de ruta hi ha un camí asfaltat que finalment trobem. Aquí esta la "encerrona" del dia primer fa pujada però al poc trobem una senyal poc animosa.

Després de veure-la un pensa seran uns metres, però al poc et dones compte que dura algo més d'uns 600m i que a les altures de ruta que estem no totes les forces estan disponibles, pugem més per força de ronyons que per res, un a un arribem dalt i quasi sense parar baixem per l'altra vessant que baixa igualment per un camí de fort desnivell encimentat arribant a el Pla de Manlleu on tenim que torna a entrar a un bar a segellar.

Sortim en busca de Santes Creus, la carretera continua pujant no grans desnivells però les forces es van ajustant de forma que Fermin i jo anem dins del que cap be i dels tres Vinarosencs només Tano es capaç de seguir-nos.

Passem Santes Creus i continuem cap a Pont d'Armentera on acaben les pujades al sortir del poble, a partí d'aquí només queden uns quants kilòmetres de planejar en terreny favorable. Per fi arribem al punt de sortida al Pla de Santa Maria son vora les 15h. Entrem al punt on hem recollit els carnets de ruta i ens posen l'últim segell, es queden el carnet, preguntem per les dutxes i mentre arriben els dos Vinarosencs que han arribat una mica més tard.

Fermin i jo carreguem les bicis i entrem a les dutxes, fem una mica de tertúlia, després cap al cotxe i cap a casa que ja s'ha fet prou tard.

Ruta GPS Strava