Entrenant en solitari - 234km

A falta de un mes de la gran cita per a la que me preparat exclusivament aquest any, després ja veurem, tenia que fer una tirada llarga per a veure del que era capaç el cos i el cap de aguantar, aprofitant que molts dels companys no estaven per la labor (comunions, confirmacions, batejos, marxes, ...) vaig traçar un recorregut que em portes no molt lluny de casa i que tingues desnivell suficient així que en tot preparat el dissabte era el dia clau.

Dissabte a les 6'30h despertar i esmorzar, massa lleuger com sempre, agafo tot el necessari i que cap a les butxaques del mallot i a la carretera, son les 7h la temperatura fresqueta uns 14ºC, volta pel desvio i cap a la Sénia. La carretera molt tranquil·la a aquesta hora, passant pels barris i per la Sénia, entro a la carretera de l'embassament d'Ulldecona per on passo i continuo pujant cap a l'encreuament de la Pobla, passant pel Tauleti unes cabres salten al meu davant, continuo pujant en silenci, passo l'encreuament de Fredes i poc després el de la Pobla jo vaig cap al boixar, per aquesta carretera corre davant meu un esquirol roig i unes altres cabres. Arribo dalt on la temperatura ja es més elevada arribant als 20ºC a les 9h del matí.

Creuo per la carretera que porta a Fredes i baixada rapida per la carretera sense transit fins a l'entrador del convent on em començo a creuar a molt ciclistes la majoria Vinarosencs vestits de blanc i lila. Passo per l'embassament, pel moli l'Abat i abans d'arribar a la Font de St.Pere em creuo en Lluc G. que puja cap amunt ja vam parlar el divendres i li vaig dir que portava intencions de anar sol, salutació i a continuar.

Arribo a la Sénia i tiro cap a Rossell per on passo sense agafar ni aigua, vaig en busca de Vallibona continuant en busca de desnivell. Si no recordo mal només un cotxe em va avançar i cap me'n vaig creuar.

A Vallibona si que paro a agafar aigua a la font de la placeta, però sense perdre temps tiro cap al port de Sta.Ageda, la pujada es converteix en un infern per moments no corre gens l'aire i la temperatura puja als 30ºC, el primer tram l'asfalt esta perfecte i el desnivell s'adapta molt a la meua forma de pujar, només entrar a l'asfalt vell les rapes son més fortes però coneixent el port saps que el final ja esta aprop. Corono creuant-me a uns turistes fent fotos a les baques que hi al costat de la carretera, "que macuuuu" jijijii. Arribo a la carretera de Morella cap a on em dirigeixo durant dos kilòmetres després agafo el camí de la vega que porta direcció a la carretera de Ares Villafranca.

Després de una pujada suau la carretera tendeix a baixar durant uns 10 km aprofito per a menjar i anar mirant el paisatge tot i que no hi ha molt que veure, a l'esquerra comencen a créixer les típiques nuvolades que per la tarde descarreguen en força per aquí dalt en forma d'aigua o de pedra. Arribo a la part més baixa de la carretera, ara toca remuntar uns 9 km en busca de l'encreuament de Castellfort on faig intenció de parar a dinar.

Arribo a l'encreuament, les nuvolades s'han convertit en tempestes potents, trona fort però sembla que lluny, al anar a entrar un cotxe en un home que sembla un pastor m'insisteix molt que a Castellfort pedrega i hem convens de no anar-hi que la cosa esta xunga, un altre dia sera tampoc tinc ganes de xopar-me tant lluny de casa. Emprenc la carretera direcció a Ares on entro fins al poble per a dinar.

Torno al carrer on la calor continua apretant fort, les tronades amenacen però jo ja vaig de baixada i m'allunyo, emprenc la carretera cap a Albocacer, com m'agrada la baixada del port de Ares llarga, rapida i plena de corbes amb unes bones traçades. Passo l'entrador de Benassal i pel seguent tiro cap a Vilardecanes, ja que no he pogut arribar a Castellfort farem una mica més de volta per aquí baix, després continuo cap a Torre d'en Bessora i per allí on sempré pujem jo baixo cap a Albocacer on torno a parar a agafar aigua.

Ja a terreny de sobres conegut vaig cap a Tirig i després St.Mateu on torno a agafar aigua i ja de passada faig una cola al bar de sempre. Ara si emprenc l'últim tram de carretera que hem separa de casa, passo per Traiguera i St.Rafel, després ja veig les Moles l'última dificultat del dia i per fi a casa, toca descansar ja que demà tinc que assistir a la Marató del Riu Ebre a Xerta - Crònica

Ruta GPS Garmin

Monegros, una vegada més

La quarta vegada que participo a la Monegros i una vegada més penso que això no es la bici de muntanya que jo busco, si si potser tindra un ambient dels més grans que et pots trobar, salvant la distancia en la marxa dels 10000 del Soplao que la supera en moltíssimes coses, si si potser el numero de participants en una proba de MTB la destaquen i per això mateix la deterioren de tal manera que no m'agrada. Dues coses m'atrauen de la ruta primera que anem una bona grupeta del poble i la segona l'horari ja que al ser de tarde pots arribar sense matinar tot i que m'agradava més abans quan es sortia una mica més tard.

El viatge fins a Sarinyena comença ven d'hora per arribar al lloc de sortida sobre les 11h del mati, recollida de dorsals i dinaret tranquil en la gent de la penya. Sobre les 12h ja tenin tot preparat em dirigeixo cap al lloc de sortida on ja hi ha uns 50 participants esperant falta una hora i mitja per a la sortida, allí hem trobo als Calijons, que també tenen ganes de fer un bon temps i d'estalviar-se tots els perills possibles sortint més atraçats, també estan la gent de la botiga de Fandos a qui avanço saltant per damunt, jejeje. Em relaxo, quasi m'adormo i tot, clar després de dinar un esta acostumat a la mig diada, ens apropem a l'hora de la sortida, la gent va prenent posicions, la organització crida als 100 primers classificats de l'any passat, fet això   un, dos, tres sortida!!!!

Molts nervis per tots els que ens trobem aquí davant, només veig perills per tot arreu, molta gent es pensa que estan tot sols i es creuen sense pensar que hi ha més gent, sortim del poble per un camí ample continuen els avançament, tinc a prop a Roberto però ell lluita pes estar més avançat en el grup, jo penso que ja en tinc prou.
Els primer kilòmetres passen ràpid, passem pel primer avituallament sense mirar-lo, arribem a la pujada de la gravera primera dificultat que fa la criva de la gent, per sort aconsegueixo entrar per la cua al grup on també esta Roberto quedem uns 70 participants, a partir d'aquí en més tranquil·litat personal no de ritme fem kilòmetres. Passem pel segon avituallament on m'aproximo per agafar algo per a menjar ja que he sortit sense cap tipus de aliment sòlit, com que estava per la part davantera i perdo poc temps al avituallament torno a entrar al mateix "peloton" sense molt d'esforç, Roberto fa el mateix. Tornem a agafar ritme per a dirigir-mos cap a l'avituallament de l'autopista, de camí el ritme baixa una mica i arriba gent pel darrera.
Passem l'avituallament ràpidament sense para però l'organització a ficat una trampa que fa que tinguem que traure els fetges per agafar de nou, al aconseguir-ho ja toca girar per agafar la pujada del Pilon on verdadérament es decideix la carrera, jo no puc seguir el ritme però Roberto jo crec que si que ho hauria aconseguit però al veure que em quedo m'espera una vegada, al agafa roda m'estira fort, em quedo m'espera segona vegada, al agafar-lo li dic que vagi ell que pot, però m'espera tercera vegada, al final l'envio a vore si els pot aguantar i per fi veig que se'n va.
Peso que ja n'hi ha prou però aguanto el ritme agafo aire i collons si els estic tornant a agafar, ja se que no sol els primers però si els que van en Roberto, abans d'arribar dalt ja estic allí sofrint i esforçant-me molt, comença la baixada i es quan més em recupero, baixem ràpid portem uns grupets de tres o quatre pel davant que ens vindran be per acabar la proba, arribem al avituallament parada rapida i a continuar, ara pereix que tinc més forces portem tres al davant a uns 200 metres però costa arribar el terreny fa pujada, a una velocitat de 16km/h anem recuperant terreny fins que ve una baixada on entre Roberto i jo agafem per fi als que ens acompanyaran fins al final.
A partir d'aquí molts de relleus entre els sis que som, entrem a l'eslàlom dels participants de la curta, molt més perill que a la sortida ja que nosaltres portem un altre ritme, un altra visió dels obstacles, ells gaudeixen de l'entorn nosaltres del sofriment, ells esquiven el fang nosaltres ja ni el mirem estem rebosats de pols i en ganes de acabar millorant el temps. Passo moments de crisis, tinc algun que altre avis de rampes, però intento no pensar-hi, a falta de tres kilòmetres una rampa forta als bessons de la cama dreta hem fan perdre el grup, grrrrr, estiro pedalant només en una cama, sembla que ha passat, esprinto al entrar al asfaltat final i torno a entrar just en el moment d'entrada al recinte on es troba la meta on es disputen les posicions jo ja en tinc prou arribant en companyia de Roberto que mútuament ens hem ajudat en els moments difícils.

En acabar una vegada més les mancances de l'organització de tots els anys, unes dutxes portatils al mateix lloc de sortida que haurien estat be si l'aigua hages tingut un caudal continuat, el servei de neteja de les bicis molt just pensar que quasi 6000 bicis es poden netejar en 6 carchers surten a 1000 per maquina i ........, jo no hem puc queixar de la fideuà al ser dels primers estava bona i solta, la cervesa sense cues però en arribar el moment del bou jejejej, una cua de mil dimons i al final es queden sense plats jejeje.
Després d'esperar a tots els companys tocant les nou de la nit i veient que la organització ja ha recollit la majoria de coses decidim tornar cap a casa on arribo a la una i mitja de la nit, tiro a dormir que dema toca matinar per a continuar l'entreno per la L-B.

Ruta GPS Garmin
Crònica Penya

Ruta 37, Cinctorres

Gran estreno per part meua del Centre de MTB dels Ports, en los companys del Top-Abajo de Vinaròs anem a fer la ruta més endurera que de moment s'ha dissenyat en aquest centre, es la numero 37 (si, si 37 rutes hi ha pel moment!!!) el punt de partida es Cinctorres, com que la ruta es preveu lenta pels kilòmetres de sender que conte quedem ben de matí a les 8 a la sortida, punt de Turisme a la població.

Sortim puntuals com sempre, per a fer rutes així lo mes important es complir uns horaris, només sortir del poble, jejejjee, lligallo empedrat cap avall les primeres pedres de dia, ja comencem a riure del que va per allà i del que posa peus per tot arreu. Per cert som sis, cinc en doble i un en rígida, arribem al barranc on creuem l'aigua que baixa i comença la pujada pel mateix lligallo que hem baixat ara menys pedregos, entre dos margenades anem per camins i caminets pujant a ratos més fort a vegades més suau però sempre a munt. Oscar hem comenta que estem anant per camins per on ells van fer la Vinaròs-Bordon-Vinaròs. Ja hem arribat dalt pensem més d'una vegada i quan menys meu espero una entrada al primer sender del dia.

Yuju pensem tots, els primers metres son plans però després avall que anem, el sender pels pinarets, coscolloses, camps perduts es molt divertit la cosa promet. Després de creuar una pista asfaltada al pas pel Mas de Giner el sender torna a picar cap amunt ens dirigim cap al Mas dels Bassisi després cap al Mas del Camarero, curiosament en aquest tram trobem el que sembla ¿sal, gel?? a la vora dels llocs per on passem.

Després de pujar per sender ara toca fer-ho per pista, aquí descobrim que el que no sabiem que era es gel de la pedregada que devia caure ahir per la nit i ara esta tot compactat formant una manta de gel. Una vegada el track ens indica que la pujada ja ha acabat parem a fer un mos i fer la xerrada, ens preparem per a fer algun tram de pista en baixada i després entrar al sender que ens portarà fins a Portell de Morella. Passem de llarg sense fer parada si per a agafar aigua, la ruta continua ara uns kilòmetres plans per pista i després una pujada per sender curta però intensa on hi ha una petita caiguda, jejjeje

Després baixem per una pista encementada per on hi ha una caiguda més perillosa, ññññ, no ha sigut res greu però tenim que anar en més compte, continuem en tanta emoció que ens passem el pas pel pont de pedra que creua el barranc. Arreculem que val la pena.

Un altra rampa forta i dos kilòmetres més amunt en rampes del 16%, després baixada suau vorejant un barranc que ens apropa cada vegada més al lloc de parada per a menjar. Llàstima que Castellfort esta a 1240m i ara nosaltres estem a 950m així que ens tocarà tornar a pujar per guanyar-nos el dinar, la pista va fent amunt sense massa descansos, algun tram supera el 10% de desnivell positiu però poc a poc els superem, a la vista ja tenim el parc eolic signe que Castellfort el tenim a toca de ma.

Per arriba definitivament al poble entrem en un tram de sender-lligallo empedrat tècnic ple de corbes i pasos complicats, la tercera caiguda del dia, jijiji ja la veurem al vídeo(que si, que si culpa dels pedals, jijiji). Arribem a Castellfort a la una del mig dia bona hora per a menjar, uns bocadillos de pa de la terra, cola, cerveza, carajillo, cafés, chupito, .... Tornem al carrer sobre les dos i cuart, per sort ara toca baixar i per una pista molt divertida anant en doble, corbes, aigüeres, passos per porteres del ganado i maleïdes pedres, a David li salta una en tant mala sort que li trenca el canvi, li fem l'apanyo típic de treure el canvi i posem pinyo fixo. La pista es converteix en sender creuant finques i arribant a la part baixa d'un barranc tipus gúbies per on corre aigua, toca pujar a peu uns 500m per a continuar pel sender que ens porta cap a la pista per on enviem a David en busca de la pista que el portarà a Cinctorres evitant totes les pujades que ens queden en els ultims 12km.

Després d'assegurar-nos que l'enviem pel bon camí emprenem el tram final, comença en pujada per pista cada vegada costa més però el final esta prop, el cel comença a amenaçar esta cada vegada més núvol però  les vistes no paren de millorar.

Arribem al que sembla el final de la pista en front d'una masia molt arreglada, el track es desvia a la porta mateix entrant a un senderol que ens porta a vistes del final de ruta. A partir d'aquí un encadenament de senderetes, lligallos empedrats, camins entre finques ens porten d'aquí cap allà veient el poble tot el rato però no arribant mai, del cel cauen gotes, tots pensem ara ja no val la pena xopar-mos que aguante una mica més. Per sort arribem als cotxes i no ens hem xopat, allí ens espera David que ha arribat sense problemes, fem unes coles al Bar Xiringito carregem les bicis als cotxes i ens despedim esperant la propera.

Ruta GPS Garmin

Àlbum Fotogràfic

Rutes des de Morella, Planol