Hola a tots, avui hem sortit a fer una mica de ruta per la Serra de Godall, ja feia dies que tenia planejat fer una prèvia de la propera nocturna que tinc en los TOP-ABAJO de Vinaròs. Avui a sigut un bon dia el cel estava núvol, l'asfalt de la carretera humit, hi havia ganes de fer una mica de MTB fora camí per ha evitar els tolls i així ha sigut. A la plaça a les 9h hi habia un ¿valent? com es 006 que venia en la bici de carretera, ell sabrà però nosaltres portàvem un altra intenció, després ha arribat "lo del Bar" en ganes de desfer la colla i "lo Doctor" que sortia de guàrdia crec que han anat a fer un cafè, els cinc elegit del dia som Batiste, Rafel, Fono, Jordi C. i jo mateix.
El recorregut sortia per la clàssica pujada de la carretera de Godall, la cals blanca no estava molt practicable després de l'aigua dels últims dies, en arribar dalt em entrat ja en matèria pujant cap al Tossal Redo pel camí que van fer per a posar les torres de la llum, per aquí tot be tots junts i fent la xerrada quan el cami ho permet, en arribar dalt entrem al primer tram de sender 1,4km de distancia que te la del Tossal Redo coneguda per la majoria estava molt compacta i neta, les vistes a la dreta de la vall son molt boniques però el dia estava una mica boirós.
En arribar a la torre de dalt de l'ermita re-agrupament de moment cap problema, anem a per la següent aquesta només la coneixia jo i els companys han al·lucinat en realitat son dos senders però molt ven enllaçats, la coneixerem per les Atalaies i te una distancia de 2,9km de distancia, es molt planera i circula entre velles margenades d'es d'aquí dalt hi ha unes vistes de l'ermita diferents.
En arribar al final ens toca remuntar uns 100m a peu, en arribar dalt comentari típic de Jordi C. ¿aquí va ser on vaig enviar a un caçador a la m....a? la resposta es que si. Baixem una mica i pujant un petit escalo tornem a estar en un tram d'uns 200m de sender per a enllaçar de nou al camí que ens conduirà al camí asfaltat que va cap a la font de Capdasses, baixem i de nou entrem a un altra sendera que ningú coneix, aquesta te uns 940 metres de distancia es el camí vell per anar a l'ermita des de Godall, esta tot empedrat.
La baixada es rapida ningú te cap problema per a superar les quatre corbes que te i arribem a Godall on anem a fer un cafeto. Aquí lo comentari es evident ¿per que la gent no ha vingut?¿vols dir que tant no haurien xalat com nosaltres? jo els dic el de sempre "ell sabran"
Després de pagar anem a continuar la ruta, ens dirigim cap al conegut camí dels cartutxos, en arribar al fons i abans de emprendre la baixada entrem de nou a un sender de 600 metres de llargada, es tècnic per a posar a proba la força i habilitat de cada un, aixó no vol dir que sigui de baixada no senyors es planer en pujadetes i baixadetes, corbes i més corbes inesperades arribant finalment a un camí que ens condueix a la carretera de Godall per on entrem al camí vell de Godall a Ulldecona que va netejar la brigada de Baratero (per cert esta una mica brut a vore si hi tornen) anem en busca del camí del gos o de les pedrers per on pugem apretant les dents, Jordi C. en lo plat gran i en la Nomad ¡QUINA BESTIA! mentre espero a Rafel els aviso que m'esperin a les pedreres mateix.
Arribem tots, passades les pedreres hi ha un altra novetat a ma dreta entra un sender que puja i no veigues com, només te 600 metres i no te cap pas complicat però si molt desnivell que en força com Batiste se pot fer a cero. Intento portar al grup junt però hi ha un que va tocat.
El cel esta amenaçador però de moment continuem ruta, estem a tocar del camí de dalt i la torre de telecomicacions però sense arribar-hi empalmem un altra sendera, ja no se quantes en portem, esta te una distancia de 2'9 km que en realitat son varies enllaçades va rodejant la torre i allargant la ruta, per aquí Super-Fono venint detràs meu i veien com baixo algun escalonet que es pot evitar cau i en molt mala sort trenca la punta del manillar, després de un espolso i de recuperar-se de la trencada anem tirant i parant per a veure algunes senderes que es tindran que quedar per a un altre dia.
Ja em rodejat la torre i arribem de nou al sender del Tossal Redo, anirem per la sendera que aquest matí hem fet de vinguda, la boirina que hi havia ja ha desaparegut i ens deixa veure una vall plena de colors intensos.
Baixant cap a les torres de la llum cou un ruixet i per la zona de la plana de la Galera es veuen traces de pluja així que decidim acabar la ruta aquí i per a no tocar més carretera baixem per l'única sendera que jo no hagues portat a aquesta gent de la penya però be anem a pel sender de la Tossa, tots el coneixem comença pel camí molt pedregós i de fort desnivell per a entrar al sender estret i ple de trampes, esta molt net però la seva dificultat es alta i per a Batiste que ve en una rígida la faena s'amuntona. Una nova caigudeta de Super-Fono aquesta sense conseqüències i ja estem al camí de la sèquia.
En arribar a la plaça fem el comentari i la filla de Rafel ens fa la foto descansant a la porta de Jordi C., tots estem contents per haver aprofitat el matí, no ens em xopat, el recorregut ple de senders a agradat a tothom, la companyia a sigut agradable i ens em divertit moltíssim.
Àlbum Fotogràfic
Ruta GPS: si algú vol el track que meu diguí, per petició expressa del netejadors dels senders que estan tenint problemes en la societat de caçadors de Godall no el penjaré en obert per cap lloc.
Després de pagar anem a continuar la ruta, ens dirigim cap al conegut camí dels cartutxos, en arribar al fons i abans de emprendre la baixada entrem de nou a un sender de 600 metres de llargada, es tècnic per a posar a proba la força i habilitat de cada un, aixó no vol dir que sigui de baixada no senyors es planer en pujadetes i baixadetes, corbes i més corbes inesperades arribant finalment a un camí que ens condueix a la carretera de Godall per on entrem al camí vell de Godall a Ulldecona que va netejar la brigada de Baratero (per cert esta una mica brut a vore si hi tornen) anem en busca del camí del gos o de les pedrers per on pugem apretant les dents, Jordi C. en lo plat gran i en la Nomad ¡QUINA BESTIA! mentre espero a Rafel els aviso que m'esperin a les pedreres mateix.
Arribem tots, passades les pedreres hi ha un altra novetat a ma dreta entra un sender que puja i no veigues com, només te 600 metres i no te cap pas complicat però si molt desnivell que en força com Batiste se pot fer a cero. Intento portar al grup junt però hi ha un que va tocat.
Ja em rodejat la torre i arribem de nou al sender del Tossal Redo, anirem per la sendera que aquest matí hem fet de vinguda, la boirina que hi havia ja ha desaparegut i ens deixa veure una vall plena de colors intensos.
Àlbum Fotogràfic
Ruta GPS: si algú vol el track que meu diguí, per petició expressa del netejadors dels senders que estan tenint problemes en la societat de caçadors de Godall no el penjaré en obert per cap lloc.
