14 de juny 2011

1, 2, 3 esmorzar a Beceit

Un cap de setmana llarg que cal aprofitar al màxim properament escomençarà a apretar la calor i ja no hi hauran tantes ganes de sortir en bici. Dissabte vaig sortir a gaudir de la bona companyia dels dos veterans de la Penya Lluc G. i Jordi C. podeu veure la crònica aquí, el diumenge a Amposta es celebrava una nova proba de la Xallenger Terres de l'Ebre i cap allí que vam anar Lluc B. i jo a gaudir d'un recorregut per terres de casa, podeu veure la crònica aquí.
El dilluns festa grossa, dilluns de Pentecosta, jejeje. Avui m'espera l'últim entrenament de cara a la Pedals de Foc Non-Stop i ja de passada provarem finalment la bici que m'emporto cap allà dalt, es tracta d'una Orbea cortesia de Cicles Fandos m'entres esperem que arribi la meva. Com que la ruta planejada es llarga i voldria aprofitar les primeres hores on la calor molestarà menys a les 7 a.m. ja estic preparat i la bici també.
M'emporto la bici tal com sortiré a la Pedals, unes llums per a la sortida que serà a les 5 a.m. la bateria extra per al GPS, botellero d'aigua i un porta "bultos al sillín per a evitar dur massa pes a l'esquena. Jo al damunt porto el Camel, un xubas, una camera fotogràfica i una per a la roda, inflador, menjar, ferramentes varies, .... 
Toca sorti cap al riu, per on solc sortir per a fer via cap a la Sénia primer i després cap a l'embassabemt d'Ulldecona on faig una parada tecnica.
La ruta de pujada ja me la coneixo moltissim aixi que faig cami rapidament per arribar primer al encreuament de la pista del Pi Gros i després la que porta a la Carrasca Grossa, pocs metres després l'entrada al sender de la Cova dels Bous i superant unes rampes importants arribo al Mas de les Vallcaneres.
Un mos i cap amunt que encara queda, pel camí em trobo a la parella de cavalls que sempre hi ha per aquí avui estan acompanyats per un recent nascut. En arribar a la porta que talla el pas per aquesta pista ja toca baixar i de quina manera, arribo a la pista de Caro - Fredes prop de la Casa del Rei tiro direcció a Fredes les pujades s'alternen en petites baixades, en arribar a la bassa per on passem el dia del Negrell comença la pujada seria, en esta bici rigida i de poc pes es puja molt millor, arribo a l'entrada de la pista de Beceit.
Baixada molt rapida cap a Beceit la pista es molt ampla i esta molt arreglada, de baixada passo prop de l'ermita de St.Miquel per on tornaré a passar en unes hores. Un parell de passos americans per a les baques i uns trams de pista encimentada em porten a creuar el riu que baixa de les gúbies, poc després ja estic a Beceit on paro a fer un mos i veure una cola.
Continuo el camí en direcció al Panta de Pena, es la mateixa pista que porta a Penyaroija aquí hi ha una mica més de gent alguns prenent el bany. Em desvio per la pista del Riu Pena que remunta direcció a l'ermita de St. Miquel. Els primers kilòmetres la pista esta neta i es nota que hi ha transit, després es va estretint i fent-se menys usada, poc a poc la barrancada es més estreta i comença a sentir-se de fons el soroll de l'aigua corrent  per les pedres, al poc el soroll s'intensifica i arriba un moment que el camí transita per mig de l'aigua.
Al poc de passar per aquí novament em desvio per agafar un camí marcat com a PR que puja cap a l'ermita però al poc es converteix en sender i damunt es massa empinat com per a pujar dalt a bici així que toca pujar a peu i arrossegant la bici. Es mig dia i el sol apreta devalent començo a veure moltíssim el sender continua pujant fins a enllaçar novament en una pista que em portara a l'Ermita de St. Miquel d'Espinalvà.
Arribo aquí sense aigua i decideixo acursar la ruta, sense aigua per aquí dins no es pot anar, em dirigeixo a Fredes per a omplir d'aigua i ja de passada fer una cola al bar. Arribo per la pista de Caro a Fredes, reposo una mica i continuo a la ruta, em dirigeixo al Boixar pels camins que sempre recorro, primer un tram de sender i després pistes en baixada rapida, arribo al barranc per on volia tornar de Penyaroija i al poc passo molt aprop del Boixar.
Aquí el dia es resplendit o massa calorós però només arribar a la cresta els núvols cobreixen el cel i la Pobla ni es veu. Baixo per la pista encimentada direcció a la vall del Ballestar. Passo per la Pobla i pel Ballestar i m'endinso en la sendera dels Estrets del Ballestar per on arribo a l'embassament d'Ulldecona. Aquí agafo la carretera direcció a la Sénia on torno a entrar al riu.
La baixada com de costum pels camins i petits trams de sender que recorren la vora del riu i començo a tindre ganes de arribar, els camins passen rapid i al poc ja veig el Castell una bona senyal que ja toco casa. Arribo al camí l'Olibar i aquí al final del GR-92 faig l'ultima foto.
Avui a sigut un bon test de cara a la Pedals que correré el 24 de juny, he provat la bici que m'emportaré l'experiència a sigut bona, s'ha comportat com m'esperava i després d'uns ajustos segur que m'ajudara en aquesta prova dura física i mentalment.

Àlbum fotogràfic
Ruta GPS
Ruta GPS Garmin

5 de juny 2011

En-rutada per la costa i més

Ja feia uns dies que buscava tornar a entrenar en la bici MTB i per fi ho he aconseguit, llàstima que feien la marxa de Traiguera però crec que ells comprendran que per a anar a la Pedals de Foc Non-Stop tinc que entrenar moltíssim en aquesta bici. Pel foro-MTB i en la colla de Vinaros em fet una ruta per la costa primer i després per les serres de la Salsadella, Alcala i Sta.Madalena. Per a mi perfecte moltes hores pedalant i entre diferents terrenys on acostuma al cos a les pedres i les variacions de postura.
Per la meua part la ruta comença a Ulldecona a les 7h tinc que arribar a les 8h a Vinaros d'on es comença la ruta verdadera així que tiro per les canals, creuo el riu pel Moli Caixetes i pels camins directe a la plaça de l'Ajuntament de Vinaròs on ens fem la foto del grup que sortim.
lodani, Aitor, Oscar, Carlitos, davitet, dmingo i David
Sortim de Vinars vorejant la costa passant majoritariament per zones en asfalt, després de Benicarlo a Peñiscola pel passeig i ens endinsem a la Serra d'Irta pel primer sendero. Pugem al Coll d'Emberri tot més o menys junts, anem en busca del primer sender del dia, segurament serà un dels pocs que he fet més de dos vegades. Tornem a ser a la costa i per aquí anem en busca de Alcocebre on farem parada per a fer un mos, parem a un bar en terrassa en vistes al mar, esmorzem uns bocates i fem la xerrada, aquí el grup es divideix en dos el més nombrós torna cap a casa, així que ens quedem només tres per a fer la ruta primitivament planejada, som Oscar, Davit i Mingo ens acompanyem moltes ganes de ruta i descobrir mon.
La ruta la dissenyat Oscar i anem en busca de uns senders que els van ensenyar a la Marxa d'Alcala fem un parell de enllaços per on ni ell havia passat i poc a poc ens endinsem en els boscos de pins que hi ha per la serra que separa la costa de la zona de la Salsadella. Les pujades son constants per sort hi ha els senders i valen la pena, son molt ràpids i divertits, el terreny esta al punt humit però no relliscós.
Arribem a Alcala on fem una parada per a reposar i menjar una mica més, de passada gaudir de les vistes que corren per aquí:
Arranquem de nou i anem en busca d'un lloc que he sentit parlar molt pero desconeixia completament, la zona coneguda per Aixudi, es tracta d'uns tancats que van ser utilitzats per a la cria de baques de carn però que en l'actualitat estan tancades al pas però no hi ha ningú ni cap animal solt. L'entorn es espectacular, pel que sembla es va cremar i ara esta superpoblat de pi formant uns paisatges molt vistosos.
Baixem per les pistes del tancat i anem unflant la roda del darrera que tot el mati em porta de cap però confio que al arribar a casa reposant líquid es reparí. Sortim de la zona muntanyosa prop de Calig, sortim per camins molt pedregosos i de sobte Vitet ens crida, ha vist una cosa que feia rato buscava, jejeje
Ens fartem de cireres, pel terra ja n'hi han unes quantes i pensem que no les deuen ni collir, mmmm que bones estan. Tornem als camins i senders ja camí de Vinaròs, però primer passarem encara per unes quantes pujades importants, després de baixar les ultimes senderes ja estem prop comencem a fer reflexions i les cares dels companys van canviant ells ja estan prop de la dutxa. Arribem a la plaça i ha Oscar l'ha reconegut Jesús i ens ve a rebre cosa que aprofitem per a fer l'ultima foto del dia junts.
A mi encara em queda el camí de tornada a casa, torno més o menys pels mateixos camins però en alguna variació, tinc que fer dos parades per a posar aire a les dos rodes i ja comença a cansar tant de manxar. Arribo pel camí de l'Olivar i per l'Orito, ja soc a casa. Avui he fet una bona proba davant el que m'espera el proper 24 de juny.