26 de febr. 2011

Els Ports, entre Bel i l'Embassament de Ulldecona

Be comencem, sortida per la sequia fins al Moli l'Olibar, d'aquí vora riu per a entrar pels camins típics per a arribar a Canet lo Roig passant per l'interior del Cervol en més d'una ocasió. Passem Canet i continuem pel camí direcció a Rossell aquest camí també l'hem fet en més d'una ocasió però normalment al reves. 
Arribem a Rossell i sense pensar-ho per la carretera cap a Bel, en concret 9 km d'asfalt en ventet de cara. Pugem a un bon ritme, així que sobre les 11h del mati em arribat i esmorzat a la font de l'entrada.
Després em empres els camins i senders que unien Bel amb la Pobla, gracies a que avui en dia esta de moda la neteja i conservació dels espais naturals em aprofitat per a anar a veure un nou sender que baixa directe a l'embassament de Ulldecona. 
El sender esta magníficament netejat i molt currat fent bona plataforma per al pas de la gent majoritàriament a peu. Em arribat baix i vorejant l'embassament ara sec em arribat al bar on em fet una coca-cola.
Després pel camí típic passant pel Moli l'Abella cap a casa. Sense problemes mecànics, amb una bona ratllada a la bici de Lluc i una mica massa tard per a Fono amb Rafel justet de forces però content per la ruta em arribat tots junts a casa. Fins la propera.

12 de febr. 2011

..., Cassetes Velles, Tossal 3 Reis, Boixar, ...

Avui tocava entrenar de valent i això he fet, una ruta de MTB pels Ports sortint de casa i passant per punts estratègics d'aquest magnífic paradís que tenim aquí a toca de casa..
La ruta començava amb molta boira a la vall d'Ulldecona i també a la plana de Santa Barbera i la Galera
Poc a poc la boira desapareix, arribo al entrador de Cassetes Velles en menys d'una hora de marxa, començo a pujar en un bon ritme i al Racó dels Capellans primera parada per a fer unes Fotos, continuo pujant a un bon ritme i arribo dalt on hi ha neu per tot els ombrius, esta gelada però es neu. Seguint un track segueixo un sender per a creuar cap a la pista de les Vallcaneres.
El sender esta ple de neu i gel i es fa difícil anar a cavall, toca caminar una bona estona. Arribo al cap damunt i cap avall passo per la Carrasca Grossa, uns metres més i ja estic a la pista que puja del pantano. Cap amunt arribo al Mas de les Vallcaneres i aprofito per a fer un mos, sense perdre molt temps continuo per la pista e busca de la principal Caro - Fredes, Amb molt de compte per les plaques de gel arribo a la pista a l'altura de la Casa del Rei, porto tres caigudes pel Gel per sort sense conseqüències. La pista torna a pujar, esta plena de fang i costa avançar però poc a poc i evitant passar pels tolls arribo al Tossal dels Tres Reis.
Cap a Fredes que falta gent, la pista encara te restes de neu i gel cal anar en compte. En arribar a Fredes soluciono uns problemes mecànics i emprenc el camí vell cap al Boixar, puja, baixa, puja, quin trenca-cames!!!! Comença a fer-se pesada la ruta sort que només queda baixar, primer per la pista cap a la Pobla i després pel sender dels Estrets del Ballestar  fina al Pantano de Ulldecona.
A partir d'aquí el camí conegut per molt per la vora del Riu Sénia em portar cap a casa ràpidament.



5 de febr. 2011

Serra d'Irta

Avui m´he reunit en un nombrós grup de Castellonencs disposats a rutejar per la Serra d'Irta, la matinada ha sigut gran, la sortida estava prevista a les 8h del mati en uns cinc minuts de cortesia, total que així a sigut i hem sortit prou puntuals, per cert 18 biker's disposats a sofrir.
La ruta començava en lo grup trencat en dos per sort he sortit amb el cap davanter i no m'ha tocat recuperar terreny amb els que sortirien uns cinc minuts més tard entre els que es trobaven els calijons Juaquin i Roberto, per una despistada no m'he adonat que no venien i això els ha portat a sofrir en la companyia de 3 carbonatats amb rígida, una llàstima. El recorregut prometia ser molt divertit i ple de sorpreses ja que no conec massa coses per aquí, el primer tram si que el coneixia es la pujada per pista encimentada i després terrera fins al Castell de Alcala,
baixada rapida i molt neta cap a la part baixa, emprenem la carretera que va cap a Alcocebre per l'interior, després de fer un 3km per asfalt li diem adéu ja que comença la ruta de pistes i senders.
Comencem pujant per pista un altra vegada direcció al castell i tornem a arribar a la pista per on havíem passat feia una estona, però a mitja pujada girem per un camí amb una pinta que la definiria com a pedregosa, la pujada cada vegada es complica més molt de desnivell i molta pedra solta fins al punt que jo al menys no he pogut pujar damunt la bici. Al arribar dalt un mos i cap avall per un sender molt tècnic amb passos perillosos. Arribem al camí interior de la Serra d'Irta i per aquí la gent comença a córrer com si una manada de gossos rabiosos se'ls volgués menjar.
Arribem a l'entrada d'un sender que ja havia fet en la marxa de Penyiscola que ens porta cap a la costa i pel camí de la costa cap a la Badum i l'ermita de Penyiscola, l'ermita esta encastada a la serra, el cami que hi porta te unes rampes molt empinades, algunes encimentades, on m'ha tocat posar tot lo ferro que porta la ENDURO per arribar dalt. 
Vistes des de l'ermita de Sant Antoni:
Després de reposar mentre acaba de arribar la gent, emprenem un altre tram de sender aquest esta netejat fa poc, pel mig de no se on canviem de sender i entrem al sender de Vista Ermosa, reconec que en un dia clar hi ha que haver unes vistes espectaculars de la costa i la zona dels Ports, continuem per sender amunt i avall, a cavall i a peu fins que arribem al lateral de la autopista per on tornem cap a Sta.Madalena, el grup esta tot partit uns arriben per aquí, altres per allà, uns fa estona que han tornat altres arriben al cap d'una estona, per sort cap cosa destacable, carrego la bici i cap a casa que ja son les 14h.