25 de des. 2011

Cap de setmana de Nadal = Cap de setmana pel Montsià

Hola a tots el visitants, d'aquí us desitjo uns bones Bones Festes.
Aquest cap de setmana ha estat especial, a sigut Nadal i no tenia massa ganes de fer carretera així que he fet MTB per la meua serra preferida el Montsià.
El diumenge vaig anar ven de matí a veure la Font del Mas de Comú on feia dies que no hi estava, vaig pujar pel sender reial i baixar pel GR-92. L'excursió val la pena fer-la en companyia però ja se sap que aquest dia es difícil així que en solitari i al meu aire gaudint de les vistes i de la tranquil·litat que es respira per aquí dalt.
La font esta espectacular, amb aigua i plena de vida, ja hi han tornat els cullerots (mireu les fotos), al arribar l'herba estava tota gebrada però al poc uns rajos de sol molt energètics van fer que si estes de meravella. La baixada i l'excursió es pot resumir així:


La ruta i crònica del dilluns Nadalet la trobareu al blog de la Penya

10 de des. 2011

Nocturna Calijona

Molt probablement l'ultima de l'any el divendres a les 21h vam fer la Nocturna Calijona, després de treballar un dia si un dia no durant la setmana només faltava aprofitar el divendres per a gaudir d'una bonica ruta per les terres entre Calig, Penyiscola i Cervera.
La foto de rigor a la plaça del poble on ens ajuntem 18 ciclistes tapats per a suportar el fred lleuger d'una nit del desembre. Sortim passant per davant de l'església en direcció al camí que porta cap a Penyiscola, després d'un primer tram asfaltat entrem a camins per anar en busca d'algun sender d'enllaç, de cara al camí de la ratlla del terme.
De moment entre alguna queixa per la velocitat a que ens porta Joaquin "lo Calijo perillos" anem fent la xerrada entre tots els companys alguns coneguts altres no. Després de passar una cadena i de ser avisats de la presencia de dos més baixem i pugem per uns sender que ja habia fet en companyia dels Top-Abajo es molt divertit ja que hi ha algun tram de pujada dur i alguna baixada estreta entre un pinaret, en acabar-se toca re-agrupar a tota la tropa.
Anem en busca de la segona tanda de senders, passem pel mig de mandariners on aprofitem per a menjar-ne alguna, el ritme va sent fort per a ser una nocturna però anem tots prou compactats, pugem i baixem sense veure cap poble del voltant, passem per l'abocador de Cervera molt proper a Calig. Anant per la foscor de la nit allà lluny es veu una "pirulo" i es sent un "megafon" ¿qui collons es?¿seran los del tricornio?....... a no es un avituallament, jejejej, quin susto, jejejjeje, estos calijons estan en tot.
Emprenem la pujada cap a la Roca Nacia per un camí molt pedregós i per a sorpresa de tots el 4x4 ens segueix, fins arribar dalt, ara toca baixar primer per camí i després els dos senders més llargs de la nit, a estes altures ja tenim la vista acostumada a veure entre la foscor i la llum de les "lupichines". La baixada dels senders es molt divertida i rapida, el grup s'estira peró en arribar baix ens tornem a ajuntar tots per a tornar cap a Calig.
Però abans d'arribar encara queda temps per a les ultimes sorpreses els calijons han netejat un tram de sender per a l'ocasió, es tracta de una baixada en corbes i alguns escalonets per arribar directes a l'ermita on ens espera una comitiva de calijones i els del avituallament. Les vistes des de dalt son molt boniques.
Tots junts i per acabar la ruta fem una volta pel poble en busca dels cotxes on carreguem les bicis abans de anar a sopar, son sobre les dotze de la nit. El sopar es extraordinari, estos calijons tindran que organitzar més nocturnes, unes tapes com a entrants, uns plat fort, unes creps com a postres i finalment entre xerrada, anècdotes i tot emprenem el camí de tornada a casa sobre les dos del matí.

6 de des. 2011

Marxa de Santa Barbera

Després d'una setmana estirant-me el pèl per haver-me deixat l'eix de la roda del davant a la marxa de Xerta avui tinc la oportunitat de redimir-me i gaudir de l'ultima de l'any.
A Santa Barbera fa quinze dies es va suspendre la marxa pels forts aiguats caiguts i avui toca recuperar el temps perdut i ho fan allargant una mica el recorregut ampliant els kilòmetres de sender que farem. A les 8'30h ja estic al lloc de sortida preparat i apunt per a veure als coneguts que ens veiem d'any en any, em trobo a Josep S. acompanyat per Manel C. dos falduts més que han vingut, tota gent de la comarca esta aquí a veure el recorregut i d'alguna manera agrair el gran treball que fan esta gent de la UCSB per la serra de Godall.
Sortida cap a la serra per camins a les 9h tranquil·lament sense cap pressa ni agonies de estar pel davant per a veure qui va primer. Passem per la Galera i aquí comença la veritable marxa creuant el barranc i entrant als primers enllaços en sendera per arribar a Godall on re-agrupem, després creuem el poble pujant per Vilallarga, tornem a entrar per camins ara direcció a la pujada del gos arribant a la sendera de la pedrera Blanca. Tornem a fer una mica de parada i entrem a la nova variant que ja coneixia gracies a la informació de primera ma per part de Josep Barbera, arribem a la part alta prop de l'antena de l'ermita on hi ha el primer avituallament.
Menjant i xerrant en uns per aquí en altres per allà veig que la gent comença a moure i m'uneixo als del davant per a poder gaudir dels senders sense tindre massa taps, sorpresa anem a estrenar un petit enllaç per a evitar l'asfalt si vens del Tossal Rodo. Emprenem el sender de les Talaies que voreja tota la serra de l'ermita d'Ulldecona per damunt de les cingleres, passem per la que baixa cap a l'ermita i continuem en busca del sender de les Palometes. El sender de Palometes es primer molt tècnic en corbes molt tancades després te forts desnivell per damunt de roca viva i finalment una part més divertida per margenades i bancals d'oliveres. Per desgracia no m'agafen a cap foto però ¿els coneixeu?
Passat aquest tram retornem direcció a Ulldecona pel camí de les Ventalles a l'ermita, pugem cap a l'ermita i avui esta gent em farà fer una cosa que mai m'havia plantejat pujar els sender cap a la part alta, passem per les escales de fusta, la zona d'escalada i finalment ja tornem a ser al sender de la Talaia arribem al lloc on avanç em baixat per Palometes però aquesta vegada remuntem en busca del sender JB per on anem en busca del segon avituallament del dia, després de reposar beure, menjar i xerrar emprenem la baixada del Raco de Fernanda empalmant-la en el sender dels Tarongers sortint al camí Vell d'Amposta, els tres senders seguits fan que poc a poc la velocitat s'augmentí i al final sembla un desens en pura regla.
Finalment arribem a Santa Barbera on ens espera una torrada i un sorteig d'obsequis, en companyia de Oscar fem un mos i la xerrada, després em dona el trofeu per haver participat a cinc proves de la Xallenge de les Terres de l'Ebre i la braga de coll del Club de Bordon. Finalment torno cap a casa content per haver pogut gaudir d'un bon matí de MTB-Enduro.


Vídeo del dia, gravació i edició Min1972:

15 de nov. 2011

Nocturna Godallenca

Aquesta vegada em tocava a mi organitzar una nocturna i les peticions eren exactes anar a fer unes quantes senderes per la serra de Godall, soparet a Godall i retornar fent més senderes. El llisto estava molt alt després de la nocturna de les Cases a St.Carles però puc dir que vaig aconseguir que la nit tot i els 31km del recorregut es fes curta i molt divertida per a tothom.
La ruta comença a la Cooperativa a les 20'30h de la nit, allí estàvem tots preparats en les "Lupichines" creuem el poble pel carrer major i emprenem la pujada per la carretera de Godall, sortim del poble i ja encenem la il·luminació tot i que ahir va ser lluna plena el millor serà portar la llum encesa, per a començar el recital de senders de la nit emprenem la calç que esta molt neta però no se com estarà després de les ultimes pluges, resulta que esta perfecta i pugem tot el tram per l'interior evitant així tocar asfalt.
Arribem tots dalt, s'han sentit uns quants aiis però res de rellevant, emprenem el camí cap a les torres i el sender del Tossal Rodo per on continuem senderejant en la foscor relativa, gracies al focos no hi ha problema per a dislumbrar les pedres i les corbes. Arribem al punt més alt del sender i parem a gaudir de les llums del poble i re-agrupar.
Continuem cap a la torre de dalt de l'ermita, pel sender hi ha una bonica estampa de l'ermita il·luminada, arribem sense problemes el sender esta molt net, però si una mica humit tornem a re-agrupar. Baixem uns metres pel camí i entrem de nou al sender de les atalaies, per on només jo he passat i de nit es una mica complicat per que "zigzagueixa" molt però sense moltes presses es passa be. Arribem al final del sender i baixem per un parell de sender més cap a Godall on ens espera la recompensa de la primera hora i mitja del trajecte. Un bon soparet i la tertúlia.
Al sortir del bar una punxada i un radi trencat no seran obstacle per a continuar la ruta, després de solventar els contratemps tornem a la foscor dels camins de Godall, emprenem de nou un parell de senders i la pujada pel camí de la pedrera que acaba en sender agafant la variant de la dreta que arriba molt més prop de la torre de l'ermita, tornem a passar pel sender del Tossal Rodo i ja estem a la carretera de Godall, el track continua pujant cap al Tossal Gros i cap allà que anem. La pujada majoritàriament a peu es l'ùnic tram que si hages pogut hauria evitat però o això o cap a casa. però la diversió tenia que continuar així que ja estem dalt tots junts ens fem una foto per al record.
Emprenem el camí de baixada però enseguida entrem al sender cap al cap de tir, el primer tram es molt ràpid, després toca travessar en busca del tub de l'aigua de les pedreres a partir d'aquí tot baixada fins a la Via Augusta, però pel camí una avaria seria ens fa perdre una mica de temps. Ja hi som anem direcció al pantanet en busca del següent sender que ens portarà per la zona que fa poc es va cremar a la carretera de les Moles per on creuarem en busca del camí del Castell per on ens aproximem a la ultima baixada el sender del Castell acabant la ruta a la sèquia. Com que la nit ha estat un èxit aprofito per a passar pel carrer/sender València i així acabem per sender la ruta davant de la Cooperativa on havíem començat la nocturna, son quasi les dos del mati i demà m'espera un altra ruta que podreu veure a la crònica del Blog de la Penya 

8 de nov. 2011

XIV Marxa Cudol Roig - Vilafames

Dins el marc d'un circuit de marxes per terres Castellonenques esta era l'ultima i cap calla que hem anat tres del poble Fermin, Batiste i Mingo, també s'ha animat Vicent lo Traigueri, los calijons Roberto entre ells, Oscar company de Vinaros en mega-rutes en la MTB i molts altres coneguts de per aquí i per allà. El recorregut molt valorat pels usuaris del ForoMTB, l'organització en 14 anys d'experiència prometia i després de uns dies de dubtes em vaig inscriure sense moltes ganes però era l'ultima marxa rally d'aquest any i es te que aprofitar.
A les 9h del matí sortida, molta gent més de 300 inscrits, la majoria pel davant hi es que em vaig despistar xerrant en los companys, avui porto uns plans diferent ha Gandesa tinc ganes de treure una mica de "carbonilla", com que el temps no es gents agradable i amenaça la pluja serà qüestió de acabar el més aviat possible.
Traca i comencem tots baixant pinyons i apretant les dents, emprenem un seguit de carrers de Vilafames, després d'una breu retenció creuem la carretera i ja comença la guerra de tots contra tots, començo a avança gent per un costat per l'altre saltant pel mig dels marges, per sort fa vent i la gent s'afilera buscant el rebuf del corredor del davant però jo no, tiro cap avant sense mirar en busca del meu contrincant d'avui, jejeje ¿qui serà? a la foto anterior surt.
El vent pega fort, els camins de sortida molt sorrencs, comencen les pujades i baixades per caminals entre finques, després arriben els senders curts però divertits pel mig de finques, passo el primer avituallament, ni el miro. Tiro cap avant, continuo avançant a més gent però ni rastre del que ha mi m'interessa, però unes corbes més endavant "olala" aquí el tinc acompanyat per Luis de Sabiñanigo, pareix que van junts a relleus, en un primer moment penso que m'han vist però en agafar-los descobreixo que no.
En un primer moment agafo aire però com que vinc calentet i la maquina en vol més decideixo atacar i passo a tope, jejeje, empalmo unes cuantes pujades apretant les dents pensant que ve detras i així es fins que li agafen calambre i ja no pot seguir. Entrem en un tram de sender per un barranc on hi ha molta pedra, pareix la reijolera.
Després de tant de pujar ara toca baixar, per sort per a mi son senders pedregosos i com que estic molt acostumat pel nostre terreny vaig a una bona velocitat de creuer, ara ja no hi ha molta més gent a la que avançar, passen el kilòmetres ràpidament,  arribo a la puja seria del dia que acendeix 430 metres on es troba un sender en una rampa de més del 20% que per cert es podia fer perfectament. Arribem dalt a uns repetidors i cap avall que el poble ens espera, primer per amplis camins on per desgracia Fermin pert el control de la bici i després entrem en un antic camí empedrat molt bonic de fer.
Després d'un bon "repecho" per l'empedrat i ultima baixada entrem a Vilafames uns carrers i cap al pavello, l'arribada esta plena de gent esperant als familiars aprofiten per animar als participant, només entrar sento que per megafonia diuen el meu nom i el lloc d'arribada. Recullo l'obsequi i en busca de la bossa per anar a la dutxa que no fa el dia de estar tot suat i esperant al vent, mentre arriba Roberto que no ha pogut seguir, jejejje, si si anava a per tu, jejejeje.
Després de la dutxa decideixo esperar a Fermin, Batiste i Vicent a l'arribada. Espero, espero però no arriben, passa una hora i ja començo a tenir gana així que desisteixo i vaig a menjar la torrada que ens prepara la organització, coincideixo en los calijons i fem el mos junts, fem la xerrada mentres fan l'entrega de trofeu i el sorteig. En acabar tot veig sortir a Batiste i Fermin de les dutxes, els pregunto com ha anat i ufff quina mala pinta te el braç de Fer, em conta tot lo passat mentre ells mengen la carn torrada, el pavelló es va buidant nosaltres també ja em acabat així que decidim marxa cap a casa que ja va sent hora.

Àlbums Fotogràfics A B

30 d’oct. 2011

Prèvia nocturna per Godall

Hola a tots, avui hem sortit a fer una mica de ruta per la Serra de Godall, ja feia dies que tenia planejat fer una prèvia de la propera nocturna que tinc en los TOP-ABAJO de Vinaròs. Avui a sigut un bon dia el cel estava núvol, l'asfalt de la carretera humit, hi havia ganes de fer una mica de MTB fora camí per ha evitar els tolls i així ha sigut. A la plaça a les 9h hi habia un ¿valent? com es 006 que venia en la bici de carretera, ell sabrà però nosaltres portàvem un altra intenció, després ha arribat "lo del Bar" en ganes de desfer la colla i "lo Doctor" que sortia de guàrdia crec que han anat a fer un cafè, els cinc elegit del dia som Batiste, Rafel, Fono, Jordi C. i jo mateix. 
El recorregut sortia per la clàssica pujada de la carretera de Godall, la cals blanca no estava molt practicable després de l'aigua dels últims dies, en arribar dalt em entrat ja en matèria pujant cap al Tossal Redo pel camí que van fer per a posar les torres de la llum, per aquí tot be tots junts i fent la xerrada quan el cami ho permet, en arribar dalt entrem al primer tram de sender 1,4km de distancia que te la del Tossal Redo coneguda per la majoria estava molt compacta i neta, les vistes a la dreta de la vall son molt boniques però el dia estava una mica boirós.
En arribar a la torre de dalt de l'ermita re-agrupament de moment cap problema, anem a per la següent aquesta només la coneixia jo i els companys han al·lucinat en realitat son dos senders però molt ven enllaçats, la coneixerem per les Atalaies i te una distancia de 2,9km de distancia, es molt planera i circula entre velles margenades d'es d'aquí dalt hi ha unes vistes de l'ermita diferents.
En arribar al final ens toca remuntar uns 100m a peu, en arribar dalt comentari típic de Jordi C. ¿aquí va ser on vaig enviar a un caçador a la m....a? la resposta es que si. Baixem una mica i pujant un petit escalo tornem a estar en un tram d'uns 200m de sender per a enllaçar de nou al camí que ens conduirà al camí asfaltat que va cap a la font de Capdasses, baixem i de nou entrem a un altra sendera que ningú coneix, aquesta te uns 940 metres de distancia es el camí vell per anar a l'ermita des de Godall, esta tot empedrat.
La baixada es rapida ningú te cap problema per a superar les quatre corbes que te i arribem a Godall on anem a fer un cafeto. Aquí lo comentari es evident ¿per que la gent no ha vingut?¿vols dir que tant no haurien xalat com nosaltres? jo els dic el de sempre "ell sabran"
Després de pagar anem a continuar la ruta, ens dirigim cap al conegut camí dels cartutxos, en arribar al fons i abans de emprendre la baixada entrem de nou a un sender de 600 metres de llargada, es tècnic per a posar a proba la força i habilitat de cada un, aixó no vol dir que sigui de baixada no senyors es planer en pujadetes i baixadetes, corbes i més corbes inesperades arribant finalment a un camí que ens condueix a la carretera de Godall per on entrem al camí vell de Godall a Ulldecona que va netejar la brigada de Baratero (per cert esta una mica brut a vore si hi tornen) anem en busca del camí del gos o de les pedrers per on pugem apretant les dents, Jordi C. en lo plat gran i en la Nomad ¡QUINA BESTIA! mentre espero a Rafel els aviso que m'esperin a les pedreres mateix.
Arribem tots, passades les pedreres hi ha un altra novetat a ma dreta entra un sender que puja i no veigues com, només te 600 metres i no te cap pas complicat però si molt desnivell que en força com Batiste se pot fer a cero. Intento portar al grup junt però hi ha un que va tocat.
El cel esta amenaçador però de moment continuem ruta, estem a tocar del camí de dalt i la torre de telecomicacions però sense arribar-hi empalmem un altra sendera, ja no se quantes en portem, esta te una distancia de 2'9 km que en realitat son varies enllaçades va rodejant la torre i allargant la ruta, per aquí Super-Fono venint detràs meu i veien com baixo algun escalonet que es pot evitar cau i en molt mala sort trenca la punta del manillar, després de un espolso i de recuperar-se de la trencada anem tirant i parant per a veure algunes senderes que es tindran que quedar per a un altre dia.
Ja em rodejat la torre i arribem de nou al sender del Tossal Redo, anirem per la sendera que aquest matí hem fet de vinguda, la boirina que hi havia ja ha desaparegut i ens deixa veure una vall plena de colors intensos.
Baixant cap a les torres de la llum cou un ruixet i per la zona de la plana de la Galera es veuen traces de pluja així que decidim acabar la ruta aquí i per a no tocar més carretera baixem per l'única sendera que jo no hagues portat a aquesta gent de la penya però be anem a pel sender de la Tossa, tots el coneixem comença pel camí molt pedregós i de fort desnivell per a entrar al sender estret i ple de trampes, esta molt net però la seva dificultat es alta i per a Batiste que ve en una rígida la faena s'amuntona. Una nova caigudeta de Super-Fono aquesta sense conseqüències i ja estem al camí de la sèquia.
En arribar a la plaça fem el comentari i la filla de Rafel ens fa la foto descansant a la porta de Jordi C., tots estem contents per haver aprofitat el matí, no ens em xopat, el recorregut ple de senders a agradat a tothom, la companyia a sigut agradable i ens em divertit moltíssim.

Àlbum Fotogràfic
Ruta GPS: si algú vol el track que meu diguí, per petició expressa del netejadors dels senders que estan tenint problemes en la societat de caçadors de Godall no el penjaré en obert per cap lloc.

3 d’oct. 2011

De vacances i canvi de temporada

Be després d'un any molt complet en la practica de les dos disciplines de ciclisme que practico avui faig canvi de temporada, molts feu els càlculs de temporada anualment però jo prefereixo partir l'any ara que faig vacances i viatjo. He superat les grans cites que tenia al calendari una V-Extrem en carretera i la prova reina per la que m´he preparat Pedals de Foc Non-Stop en MTB. Molts de dies d'entrenament en solitari i per sort moltíssims altres en companyia de la gran gent que em rodeja en aquest "mundillo", gracies a tots.
El resum de la temporada a dia de avui es el següent segons el Garmin Connect:
L'any que be ja veurem, es prepara intens, ja començo a tindre coses clares però la que més es la Luchon-Bayona el 30 de juny en carretera, en MTB ¿Titan Desert? tot dependrà de com se porte lo company Ignacio Fandos i la seua llibreta.
Demà em toca revisió de la vista, un altre gran aconseguiment d'aquest any, pel matí cap a Barna i per la tarda a Croàcia una setmaneta per allà recorrent el pais de nord a sud.

19 de set. 2011

A per la Cabra - Tivissa

Avui tot sol he anat a veure el que ens tenien preparat la gent de Tivissa, el recorregut promet ja que diuen que hi ha uns 7 kilòmetres de senders i en una distancia de 33 km uns 1100 metres de desnivell, arribo a la entrega de dorsals en temps de sobra com ja va sent costum la mateixa gent de sempre, avui dos som els falduts que hi hem anat Vizcarro segona participació i jo que vinc per primera vegada. Com que vinc tot sol m'he vestit del club MTB Bordon i en companyia d'Oscar en som dos a la línia de sortida on ens ajuntem uns 160 participants en moltes ganes de rutejar.
Després de tres coets i la traca iniciem la marxa,
la sortida molt rapida primer per carretera, poc després pels carrers més empinats d'aquesta població i ja posats en matèria entrem als camins típics d'entre muntanyes un continuo puja baixa primer i després d'una pujada entrem al primer sender molt tècnic entre pins i matolls.
Sortim del sender a la part baixa d'un barranc on comença una forta pujada per pista encimentada, aprofito per a recuperar un parell de posicions, el camí es fa llarg i el vent no ajuda a pujar de moment el porto en contra. En arribar dalt un avituallament, passo portem només 9km, torno a entrar a un sender ple de corbes molt tancades estil Ruta la Sal per desgracia porto a un davant que en una doble no sap baixar massa, mmm. Arribem al final del sender, com que fa vent decideixo anar a roda i que passen els kilòmetres, passem el desviament la la curta i la llarga, arribem al final de la baixada per pista i entrem a un altre barranc aquest cop el camí es de terra i poc a poc va augmentant el desnivell a superar, pujant pinyons primer canviar al plat menut després i finalment tot "lo ferro" 22x36 cul apretat i amunt. Per fi arribo a unes finques on fa un petit descans però la cosa no acaba aquí la pujada continua per sender que com no va incrementant en desnivell i en dificultat, passo pel lloc on et marquen con a circuit llarg i ja a planejar per sender fins al avituallament anterior on paro a veure i menjar.
Continuo sense mirar enrere, toca baixar per pista molt ampla però molt solta com que no ha plogut fa tant, corba cap aquí cap allà un petit "repechon" més corbes i per fi un cotxe atravessat al camí indica la pròxima pujada per un altre barranc que com l'anterior incrementat dificultat tal com m'endinso a aquesta ultima pujada. Per moments alusino trobo moltra gent que no fa pinta d'esta tant fort com per a estar aquí i pujant penso que deuen ser els del circuit curt, jejeje, quin susto. Passo un nou avituallament m'avisen que la pista empren una pujada infernal per a saltar l'ultim escull fins a Tivissa. En un punt veig el que m'han dit i torno a posar el plat menut, jugant en los pinyons baix fent ara ja no queda ningú a la vista per a avança així que regulo a tope i cap amunt.
Arribo dalt i entro novament a un sender pot ser el més difícil del matí, molta roca i algun escalonet, millor no jugarse-la penso primer després ja no penso i baixo com si hem jugues la carrera, curbes pedres roques pins i de nou a una pista entre roques va de baixada però dura poc.
Ja veig Tivissa a tocar però aquesta gent te ganes de fer-mos fer una ultima sendera de pujada molt tècnica   sort que m'he guardat una mica de forces, la baixada fins al poble també per sendera per arribar novament a les piscines on m'entreguen una samarreta, una motxilla, un bossa i menjar per a rebentar això si després de una reconfortant dutxa en aigua calenta que s'agraeix en lo dia fresquet que fa.
Finalment entrega de trofeus, entre ells una cabra al guanyador i un conill a la guanyadora i sorteig de moltes coses per a la practica del MTB, un bon mati de bici i un recorregut molt divertit, la bici en un parell de radis tocats i al arribar a casa una roda punxada.

Ruta GPS Garmin
Àlbum fotogràfic gracies al Rapitencs
Web organització
Classificació

16 de set. 2011

Nocturna, mar i muntanya

Després de tot l'estiu fen molta bici i arribar a moments de saturació de kilòmetres arriba el moment de gaudir de rutes diferents i més divertides de l'habitual. Avui en los coneguts del ForoMTB i companys de rutes de MTB de Vinaros em fet una ruta nocturna per la part de la costa del Montsià passant per molt trams de senders, alguns trams de pistes terreres i poc asfalt com més m'agrada.
La sortida a les 21'15h des de les Cases d'Alcanar, allí ens ajuntàvem set biker's en ganes de ruta i riure, tots en bici de enduro i llum suficient per a il·luminar per allí on passem.
Sortida cap a l'interior creuant la nacional, sort que no hi havia massa transit, entrem enseguida al camí que va en busca de la sendera dels bandolers, anem pujant per la zona de la Punta aquí hi ha uns quants nius de metralladores però de nit no els veig. La nit es molt fosca la lluna encara no ha sortit i pels núvols que hi ha entrem als senders molt divertits, de tant en tant uns AY, UY, una parada de cop, jejeje. Anem direcció a St.Carles de la Rapita i passem per llocs on he passat de dia però costa reconeix-els, arribem a la zona de la cementera i ens endinsem en aquest sorrollós indret.
La polseguera es important, però continuem en ganes pels camins i senderons que ens porten cada vegada més a prop del senders que tots coneixem de dia però poc l'han fet de nit, les baixades per camins son perilloses, algun sustet per la velocitat, les pujades per camins trencats divertides aquí caus tu alla em tomba l'altre, una pedra que no havia vist, .... Arribem a la pujada que ens porta a la baixada de la Gossera, es el lloc on més ens divertim, un sender com aquest molta gent ni de dia el baixa a gust i natros el farem de nit tancada. Les vistes de St.Carles baixant el sender de la Gossera valen una parada per a fer la foto.
Arribem a St.Carles i anem en busca del sopar, per sort ja hi ha hagut qui s'ha preocupat de buscar el lloc per a sopar, a una terrassa al aire lliure ens mengem ven a gust cadascun els seu plat combinat o pizza, unes cerveses, algun "orujo" i a continuar la ruta.
Anem en busca del semi sender de la costa després d'un canvi de plans, aquest sender el vam fer just a principi d'any alguns de la penya però de nit es un altra cosa. Aquí entra aquí surt, passa per zones urbanitzades i pel mig del càmping dels Alfacs, alguns trams estrets altres amb passarel·les i alguna zona de codolar tant típic d'aquesta costa. 
Tornem a passar per la cementera aquesta vegada per la zona de la costa i per davant d'alguna capelleta plena de llums. Ja estem a les Cases, arribem al cotxe i carregem sense perdre molt temps, casi a les 2a.m. surto direcció a casa, hi ha son si però ha valgut la pena una nocturna més per a contar i una nit aprofitada en bona companyia. Per cert quina CALOR!!!!!

12 de set. 2011

Marxa Cami de Sirga

Ja hi som, avui i com ja anunciava a l'anterior entrada toca anar a Mora d'Ebre per a participar a la marxa coneguda pel Cami de Sirga, avui vinc acompanyat per Lluc B. que te ganes de gaudir de la MTB i de conèixer noves terres. Arribem al punt de sortida i descobrim que avui hi haurà ambientas ciclista uns 200 participants fan d'aquesta edició la més nombrosa de les quatre edicions que porten fent-la. Recollim els dorsals i saludem a molt coneguts, des d'aquí felicito als Rapitencs que han sigut el grup més nombrós en 22 participants.
En posem a la sortida pel mig no hi intenció per cap dels dos de guanyar així que es preferible anar avançant i així t'animes, la sortida es per camins estrets i en un principi asfaltats, després ja canvia a camí de terra i damunt de pujada, començo a avançar moltíssima gent, lLuc pel seu comte fa el mateix.
El circuit fa un parell de "bucles" el primer voreja per moments el riu Ebre, passant per senders molt rapis i sense grans dificultats llevat d'un escalo, després tornem a pujar en busca de l'ermita de Gandesa tornem a passar per algun tram de sender molt divertit entre pins i coscolls.
 Porto ja una punxada a la roda posterior i vaig parant a posar aire la veritat que no per massa ràpid i prefereixo no parar i canviar la camera. Els ciclistes que em rodegen em deuen odiar per que els passo pujant  i en arribar dalt em paro a posar aire i em tornen a passar per a deixar-me passar baixant i tota la marxa així.
Passem pels avituallament on soc el primer en parar tranquil·lament, els que posaven el gomet que et marca com a circuit llarg em feliciten per la tranquil·litat en que passo. El recorregut continua pujant i baixant per camins terrers i senders divertits i ràpids, si ha algú no li ha agradat el recorregut es que no li agrada la bici de muntanya, per cert hi havia un altre faldut per aquí, es Josep V. que també a pujat a gaudir del mati calurós però divertit que ens han preparat la gent de la penya RiberaBike.
Acabem el recorregut passant per carrers de Mora i arribant al pavelló d'esports on es troben les dutxes i el menjar final de festa, poc a poc van arribant els participants de la llarga i de la curta, tots fem cara de contents, la ruta ha agradat al 99% dels participants i l'organització a estat molt bona.


p.d.: El proper cap de setmana tinc dos opcions i encara no se que fer, per un costat esta la marxa dels Tres  Termes a la que ja he participat a les dos edicions anteriors i per l'altra esta la marxa a per la Cabra de Tivissa on no he estat mai, ja veurem però tinc que decidir-ho ràpid que les inscripcions es tanquen 

28 d’ag. 2011

III Trenca-Cames, Traiguera

Avui diumenge de festes al poble a Traiguera fan la primera de les marxes de MTB que fan prop de casa aquesta segona part de l'any, es tracta de la Trenca - Cames i com el seu nom diu es una puja baixa molt divertit per camins que majoritàriament he fet en companyia dels companys Traiguerisn Vicent i Joan.
La sortida es a les 9'30h i ens reunim un grup reduit d'uns cuaranta participants i es que a Benicarlo fan una duatlo de muntanya i a la majoria de pobles son festes i la gent esta una mica adormida. Després de les explicacions pertinents del president es dona la sortida, per davant hi ha gent que porta molta pressa i comencen a escapar-se, anem pel voral de la carretera de Morella i emprenem la primera pujada primer per camí i després enllaçant per sender arribem al punt més alt de la marxa, aquí dalt ja vam pujar un dia en la penya, però la baixada la vam fer per un sender per on no havia passat mai.
La baixada es molt rapida i te algun pas tècnic, supero a un parell de ciclistes, arribem novament a camins direcció a la rambla Cervera travessant la carretera de la Jana. Un petit moment de pla i tornem a emprendre la pujada de la perdiguera per detras, aquí em passa un dels que he passat baixant però es queda uns 10 metres per davant, arribem dalt i veig un parell més de ciclistes, el camí per on anem es el més pedregós i perillós del terme així que tranquil·litat. Tornem a entrar a sender i per aquí baix a pels que em porten uns metres, com que em conec la sendera en un tres i no res els agafo, passar serà un altra cosa, el primer cau davant meu i després d'ajudar-lo a plantar-se i veure que no s'ha fet res i que ha punxat tiro cap avant al poc agafo als altres dos pel que sembla i tal com bufen també han caigut, com que ja en son dos passo de llarg.
Els camins i senders curts es van alternant aquesta primera part a sigut molt divertida, la segona part comença a la carretera de Traiguera a Vinaros, emprenem els camins per on sempre venim del poble direcció a la font de la Salut, per aquí la 29" va molt rapit arribo al Cervol i emprenc la pujada direcció a Canet, enllaçant camins i caminets ja vaig direcció a Traiguera, els 42km de la marxa s'hem han fet curts i en 2'05h faig el recorregut, esta clar que hi ha gent que ha anat més rapit però jo he xalat moltíssim i he fet un bon estreno de la temporada de MTB que aquí comença.

Ruta GPS Garmin

p.d: La propera marxa serà a Gandesa anomenada Cami de Sirga, no hi he assistit mai així que a veure que hi trobo. 

9 d’ag. 2011

Ulls nous, vida nova

En aquesta vida hi ha un moment per a tot i aquest any ha sigut extraordinari en lo que fa a la meva principal afició, he pogut fer llarga distancia en MTB i Carretera que es lo que més m'agrada, però per a aquesta modalitat de ciclisme em sentia limitat per la meva deficiència visual que solventava en lents de contacte i les típiques ulleres.
Per sort i gracies a que les tècniques de cirurgia ocular avui puc dir que he deixat enrere aquesta molesta carrega i gaudeixo de una vista extraordinària que espero que durí per a molt de temps. El cas es que m'estic estudiant els plans per a l'any que ve i tinc molts de mals de caps, m'agradaria fer una gran clàssica del cicloturisme Europeu i participar també en una utltra-maratho de MTB com he fet aquest any. 
Algunes de les que estic mirant son Bayona-Lucho, Barcelona-Perpinya-Barcelona, Tour de Flandes, Paris - Brest - Paris, 10000 del Soplao en carretera i en MTB podria probar la Pedals del Diable, Titan Desert. Alguna més que em deixo segur.
Ja veurem però a partir d'ara segur que ho veure tot en més claritut i podré afrontar els reptes en uns altres ull, jejejejeje

4 de jul. 2011

Vip Xtrem 2011

La segona edició d'aquesta proba arriba massa junta en la Pedals però com que l'any passat em va agradar moltíssim ho tenia molt clar, encara que fos arrossegant-me hi tenia que anar a veure la Serralada de Prades. L'experiència a tornat a ser extraordinària, l'organització continua superant-se i el recorregut de uns 130km han estat a l'altura de duresa i paisatgística.
Tot preparat per a sortir, avui he vingut a dormir a la mateixa sortida, dins del cotxe encara que molts no ho cregueu es dorm molt més tranquil que en un hotel, hostal o ...., corria una mica d'aire i he dormit com a mi m'agrada fesquet, de tant en tant el pas d'un tren i a les 6 a.m. a recollir el dorsal, preparo tots los trastos i a veure qui hi ha per aquí.
La sortida es dona a les 7a.m. la gent com l'any passat surt com si d'una prova de 30km es tractes, per detràs sortim alguns que venen a passar el dia i altres que com jo sabem que la cursa durarà algo més de 7 hores i no es tracta de malgastar forces a estes hores. La sortida es pel mateix lloc que l'any passat uns quants camins ens porten al pas pel Monestir de Poblet on el conegut Santi avui fa de fotògraf oficial, gracies a ell tenim unes bones fotos de record gratuitament.
Continuem pel traçat de l'any passat peró poc a poc les coses canvien i ja vaig més perdut, el recorregut esta molt ben marcat i no fa falta seguir el track que el portava per si de cas. Comencem a pujar i baixar per pistes de pedra mes pissarrenca i granítica roja. Després d'una llarga pujada tornem a baixar cap a una carretera i aquí trobem de nou a Santi.
El recorregut es va endinsant per aquesta serralada tant boscosa i barrancosa, passem per algun tram de sender fàcil, enllacem pistes i més pistes per anar remuntant, arribem dal de la segona pujada seria on hi trobem un avituallament, fins aquí anem junt Andreu i jo.
El recorregut cada vegada es més exigent en pujades curtes però dures i baixades cada vegada més tècniques,  no se si baixant o pujant començo a notar que estic agafant ritme el cos comença a estar calent i baix tirant sense pensar, en això m'adono que Andreu no be i penso que ja m'agafarà per que segur que jo també passaré una crisis. Els kilòmetres passen cada vegada vaig millor els senders en les rodes 29" pareixen més facils i cada vegada estic més content en la bici, avui si esta funcionant com toca.
Arribo al kilòmetre 100 on comença la veritable duresa del recorregut dos pujades en moltíssim desnivell i una primera baixada per pista molt perillosa pel gran desnivell. L'ultima pujada s'em fa eterna no hi ha manera de pujar a més de 10km/h no em passa ningú però noto el cansament acumulat, quasi dalt de tot em superen dos coneguts Cresteros de Castello que m'animen i aconsegueixen que em posí a roda per a fer els últims kilòmetres junts. Baixada rapida tram d'asfalt i final, entrem intercalats sense cap problema només interessava arribar.
En arribar et posen la medalla de Finisser, uns quants gots de beguda recuperant i a la dutxa, després menjar i parlar un ratet en Andreu, Roberto de Traiguera i company, els Cresteros, felicito a la Nuria Lauco pel seu resulta aquí i a la Pedals i cap a les 4,30h cap a casa.

1 de jul. 2011

Pedals de Foc Non-Stop

Un any d'entrenament per a un cap de setmana que esperava feia molts anys, aquest any s'unien totes les situacions per a que puges participar a aquesta prova, la principal es que el divendres era la festa de St.Lluc i així tenia temps de sobres per a desplaçar-me a Vielha cap al mig dia per a assistir als actes previs com son la recollida de dorsals i el "briefing" que es la presentació i explicació de com funcionaran les coses durant la prova i l'estatge als hotels. Allà dalt em trobaria a Andreu Valldeperez que també venia a la proba amb molta il·lusió i respecte com jo, a les set de la tarde ja teniem els dorsals el 13 per a Andreu i per a mi el 54, anem cap al cine on ens donaran els últims consells, ens mostraran en un vídeo, ens expliquen el tema dels avituallament, els controls de pas, unes quantes coses més i cap a sopar i dormir.
A les 3'15h de la nit toca diana, ens despertem, ens vestim preparem les quatre coses que necessitarem portar damunt i a esmorzar, son les 4h un esmorzar molt complert en buffet lliure, menjo una mica de tot que el dia serà llarg, en acabar cap al cotxe a treure la bici que avui m'acompanyarà esta tota preparada dorsal, llums i beguda. Ens dirigim a la sortida els dos arribem amb temps de ferm-mos una foto tranquil·lament.

                                     
Al poc ja ens col·loquem a la sortida la gent comença a arribar i buscar llocs, nosaltres no portem cap intenció de sortir ràpid així que ens posem a un costat prop de la sortida però deixem lloc per als que volen sortir a la carrera. En un parell de minuts donaran la sortida, la gent comença a estar nervioseta, últims consells per part de l'organització.
Nosaltres estem més relaxats aquí on hi ha l'ambient de bon rollo i a gaudir del llarg dia que ens espera per davant.
A arribat l'hora de la veritat i sense fer molt soroll a les 5 a.m. comença la cursa pels carrers de Vielha, com que la marxa no esta marcada ens temin que guiar en lo GPS així que el poso en marxa i a pedalar.
La sortida em sorprèn la gent no te cap pressa no demanen pas i tots anem en molt de compte entre la foscor, pel davant no es veu molt enllà i la foscor de la muntanya amaga la primera pujada cap al Tunel de Vielha, la fem a un ritme còmode anem Andreu i jo emparellats fent una mica de tertúlia pel davant alguns ja comencen a distanciar-se per darrera venen un munt de llumetes. Entrem al Tunel on la carretera continua pujant en un desnivell molt igualat, la organització ens ha reservat el carril de la dreta per a nosaltres encara que a aquestes hores no hi hagi massa transit.
Cinc kilòmetres més enllà sortim de nou al aire lliure fem una baixada rapida per la carretera i entrem al verdader trasat de la Pedals. 
Baixarem pel llit del Noguera Ribagorçana una bona estona fins a arribar a Vilaller on hi trobem el primer avituallament on aprofito per a fer una parell de millores a la bici. Menjo, bec i firmo el control de pas, tornem a les pistes i comença la segona pujada del dia el Coll de Serretes per a començar no esta mal curt i en camí ampli i rodador, la baixada per sender de pinassa amb algun pas compromès però res insuperable potser cap a final alguna escalinata una mica perillosa, així que em presento a la següent pujada Coll de Peranera aquest es una vella carretera mal asfaltada però que facilita moltíssim el pedalar, en arribar dalt avituallament i baixada rapida per carretera en busca de Mal Pas on passarem de nou a pista per emprendre el Coll de l'Oli la pista de terra molt roja va fent amunt però pedalant la baix superant i avançant gent.
Per fi les molèsties causades per la bici ja son tema passat i baix agafant ritme, la pista es perd i entrem e un sender pràcticament impossible on toca pujar a peu corono el Coll i de sobte sento: EIC MINGO!!!!, justament aquí dalt on no hi ha esperes a ningú em trobo a Lluc, Pau i un altre company que justament estan fent la Transipirenaica aquest dies QUINA SORPRESA!!!! dic jo ens saludem i Pau ens tira una foto, els dono pressa que tinc que fer uns horaris jo, jejeje
El Coll de l'Oli te un primer tram de baixada molt tècnic i pedregós després entra en una carretera per arribar al següent avituallament es el més fort en pasta i tot lo demés recupero forces i emprenc la pujada més llarga de la jornada, el famós Coll de Triador (2140 metres), 12 kilòmetres de pujada al 7,5% la pista es molt ampla, la pujada comença entre pinars espesos però tal com vaig pujant de cota els pins deixen pas a la muntanya pelada de vegetació, els kilòmetres passen i les vistes d'aquí dalt son espectaculars.
En arribar dalt trobo un altre avituallament on la beguda es molt important el sol apreta de valent i l'altura es molt elevada, toquen uns 20km per damunt de 2000 metres d'alçada i començo a trobar-me més concentrat ja vaig en alegria avançant algun que altre participant i també alguns que la estan fent pel seu compte en varis dies, la pista voreja la muntanya i va pujant i baixant, per aquí dalt dono caça a Andreu, em comenta que va pinxat i que cada dos per tres para a posar aire, jo ja vaig a la meua i tiro cap avant Espot ja esta molt aprop, només em queden unes baixades molt rapides per pistes d'esquí i un tram de sender, entro a espot en temps de sobra per a superar el temps de tall, aquí també hi ha un control de pas i punt de temps intermig controlat per xip.
A partir d'aquí queden dos pujades , la primera es el Coll de la Portella Blanca molt senderosa i plena de trampes, sort del GPS i la bateria extra que porto, hi ha molt trams de senders impressionants entre pinars en algun tram en balla protectora i tot anem entrant i sortint d'una carretera molt poc transitada i en una d'aquestes sortim a la carretera que puja al port de la Bonaigua, un parell de kilòmetres per aquí i ens desviem cap a Sorpe i comencem a remuntar pel naixement del Noguera Pallaresa, primer per carretera estreta i després per pista amunt i més amunt ada vegada la pista es més estreta però l'estat es perfecte.
Començo a tenir ganes de coronar i emprendre la ultima baixada, agafo a un parell de companys de la marxa i els pregunto si falta molt, em diuen que si que encara queda el més dur fins a Montgarri, poso ritme tranquil però pareix que només per a mi i aixi fins arribar al Santuari, la vista es espectacular, hi ha un avituallament i esta ple de gent que segurament venien de turisme i es troben una carrera i aprofiten per animar-mos.
Ultimes rampes, rodejat de baques ja començo a veure la fi de les pujades, així que arribo al Pla de Beret, entrem a la carretera i només coronar entrem a la baixada més perillosa del dia no per la baixada en si sinó per que les forces estan justes i les ganes de arribar ja no deixen pensar clarament. Els primes trams son molt pedregosos, entre senders molt espesos i emboscats, després entren en un seguit de camins i poblets que fan que em despiste en un parell de llocs on perdo algo de temps però ja res m'importa, només penso en arribar a Vielha de dia que era l'objectiu. En creuar un d'aquests pobles un control sorpresa per als espavilats i ja entrem a una pista molt rapida que ens deixarà a portes de la meta, però abans ens tenen reservada una ultima sorpresa, es el pas per un pont romànic i l'ultim sender de la proba després ja entrem a carrers de Vielha i per un par i un port sobre el Garona,
Arribo a la plaça on esta mati a les 5h em sortit, son les 20h els organitzadors estan aquí esperant l'arribada de la gent i recollint les primeres impresions dels participants. Un petit avituallament, begudes i cap a l'Hotel Sol Vielha a la dutxa i a reposar una mica, poc després arriba Andreu i els dos junts acabem el dissabte sopant ens uns companys de ruta de la ciutat de Tarragona. El diumenge pel matí no cal matinar massa només en lo temps just per a esmorzar i anar a fer un vol per a veure arribar algun que altre participant de la versió plata i ja ha hora de dinar fem la despedida d'aquest cap de setmana.
Cap a les quatre de la tarde emprenem el camí cap a casa ens despedim d'aquesta magnifica terra que es el Pirineu, a hora de sopar a casa i a dormir que demà toca treballar com si res.